Resultats de la cerca

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…

El seu pare, també guitarrista, s’ocupà de la seva formació inicial, continuada posteriorment amb Josep Brocà A partir del 1860 visqué a Barcelona, on treballà com a professor de guitarra i com a concertista, fins que el 1885 s’establí a París Allí fou professor en diverses escoles privades, com l’Institut Rudy, i l’Académie Internationale de Musique, tot fent breus estades a Barcelona Installat de nou a Barcelona el 1898, entrà al Conservatori de Música del Liceu com a professor de guitarra, però al cap de tres anys tornà a París Gran admirador de l’obra de Ferran Sor, com a concertista es…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu amb què era…

Estudià piano amb I Serato a São Paulo Diplomat el 1953 pel Conservatório Dramático e Musical, s’inicià com a concertista mentre estudiava amb M Braunwieser, H Swarowsky, S Blech i E de Carvalho A partir del 1956 estudià composició amb C Guarnieri, que li aconsellà que es dediqués a aquesta disciplina Ha exercit de periodista en diversos diaris i ha produït programes de ràdio Com a educador, exposà les seves idees, considerades revolucionàries, en el llibre Planejamento em Educação Musical Ha estat professor d’harmonia, contrapunt, anàlisi i composició a l’Escuela Superior de Música Santa…

Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R Teichmüller L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F Schreker, entre d’altres Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927 El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B Brecht i el Berliner Ensemble Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies melòdiques de dicció concentrada Dugué…

Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de…

Fill d’una família benestant -el seu pare fou ambaixador a Pèrsia i Rússia i un expert orientalista-, tingué una formació musical acurada El 1849 fou ordenat de capellà Estudià a la Universitat d’Oxford, centre al qual restà vinculat professionalment la resta de la seva vida El 1854 hi aconseguí el doctorat en música i el 1855 en fou nomenat professor de música, en substitució de H Bishop També exercí com a xantre a la catedral de Hereford El 1856 fundà una escola de cant coral, el Saint Michel College, a Tenbury, al capdavant de la qual estigué la resta de la seva vida Ouseley edità obres…

Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant Erfurt, 1592, on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche Aquest es convertí en un dels primers…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de…

Doctora en filologia romànica Des del 1992 és professora titular de filologia catalana a la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED Ha publicat articles i llibres sobre l’origen de l’humanisme català, com Tras los orígenes del humanismo El “Curial e Güelfa” 2001, En los orígenes del humanismo Bernat Metge 2002 i Detrás de los orígenes del humanismo Ramon Llull 2006 Ha dut a terme traduccions al castellà de clàssics medievals catalans, com Lo somni de Bernat Metge 2007, “El libro de los hechos” Crónica del rey Jaime I 2003 i El libro de los animales 2005 També és autora d’ Una visió…