Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Escola Superior de Música de Catalunya
Música
Centre de formació musical de grau superior.
És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de posar en marxa…
Gemma Rauret i Dalmau
Química
Química.
Doctorada en química analítica 1970, catedràtica de la Universitat de Barcelona, des del 1984, i directora d’ANECA Els seus camps de recerca se centren en l’analítica del medi ambient, l’assegurament de la qualitat en l’anàlisi química i la conservació d’obres d’art Ha participat i coordinat diversos projectes de recerca internacionals, entre els quals el programa PHARE per a l’establiment de sistemes de qualitat als laboratoris Fou directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya AQC 1998-2006, des d’on collaborà en l’establiment de la…
Núria Bosch i Roca
Economia
Economista.
Llicenciada 1978 i doctora 1985 per la Universitat de Barcelona , des del 2001 és catedràtica d’economia pública d’aquesta universitat i directora de la Càtedra de Federalisme Fiscal de l’Institut d’Economia de Barcelona centre de recerca en economia aplicada de la UB i codirectora del Programa de Recerca de Federalisme Fiscal en aquest institut Directora del Departament d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en hisenda pública, finançament autonòmic i local, prestació dels serveis públics i balances fiscals, temes sobre els quals ha…
Justa Balló i Salvà
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’…
Iolanda Batallé i Prats

Iolanda Batallé i Prats
Literatura
Escriptora, periodista i editora.
Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera 2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona…
Solo golf
Golf
Publicacions periòdiques
Revista de golf publicada per primera vegada a Barcelona l’1 d’abril de 1995.
Tracta sobre l’entrenament i la tècnica del golf, camps i torneigs En fou directora Teresa Bagaria i, posteriorment, la dirigí Homero Herrera
Dolors Feliu i Torrent

Dolors Feliu i Torrent
© ANC
Dret
Política
Advocada i activista política.
Llicenciada en dret 1987 per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona 1990-91 i un màster en Dret Autonòmic a la UAB 1987 Exercí com a tècnica superior de l’Administració de la Generalitat 1989 i, posteriorment, fou cap de Secció de Recursos de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Indústria i Energia 1990-94 Des del 1994 ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional i participà en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Professora associada de dret…
Maria Teresa Cabré i Castellví

Maria Teresa Cabré i Castellví
© Universitat Pompeu Fabra
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en…
Josefina Matamoros i Calvet

Josefina Matamoros i Calvet
TV3
Museologia
Museògrafa i gestora i activista cultural.
Als set anys anà a viure a la Catalunya del Nord amb la seva família L’any 1970 es llicencià en hispàniques a la Sorbona, el 1979 en filosofia a la facultat parisenca de Vincennes i el 1981 es doctorà a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla Molt interessada en els vincles catalans transfronterers, el 1978 creà el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana a Perpinyà, el qual dirigí fins el 1986, que focalitzà en la tasca de recuperació del català Aquest any fou nomenada directora del Museu d’Art Modern de Ceret , que renovà i donà…
Betty Friedan

Betty Friedan
© Marc Gadoury / InformAction Films Inc
Psicologia
Feminista nord-americana, de nom de soltera Bettye Naomi Goldstein.
Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina