Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Ferran II
Història
Emperador romanogermànic, arxiduc d’Àustria (1619-1637) i duc d’Estíria.
Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de…
Ferran de Lloaces i Peres
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna…
congrés de Cambrai
Història
Congrés europeu que tingué lloc a Cambrai (Cambrésis) en 1721-27, convocat pels membres de la Quàdruple Aliança per tal de concloure una pau definitiva.
Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest que es…
Carles IV
Història
Emperador romanogermànic (1346-78) i rei de Bohèmia (Carles I) (1346-78).
Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al seu fill…
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…
ducat de Francònia

Dinastia imperial de Francònia, francona o sàlica
©
Història
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.
Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que…
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Mateu de Montcada i Sclafani
Història
Segon comte d’Agosta.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les…
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-48, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina