Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
El Botón de Fuego
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 360 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tècn.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Rosario Calzado, Silvia Mariategui, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol, Josep Argelaguès ESTRENA Barcelona, febrer del 1920, Madrid, 20021920 Sinopsi La societat secreta El Botón de Fuego vol fer la revolució i és responsable de l’assassinat d’un oficial de la guàrdia Un famós detectiu i la seva amiga s’encarreguen del cas però són capturats per la banda que inicia la revolució en un teatre de la…
escarsella
Indumentària
Bossa de cuir o de roba que hom duia penjada a la cintura per portar-hi diners o altres coses.
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV…
L’economia de l’Empordà
Art romànic
Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…
balandram
Indumentària
Vesta llarga, ampla i oberta del davant que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
Posteriorment fou usada pels eclesiàstics per a ús casolà, i forma part dels hàbits corals dels canonges i els beneficiats
miquelet

Miquelets (recreació històrica moderna a la platja d'Arenys de Mar del 23 de febrer de 2014)
© Alberto González Rovira
Història
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent…
David
Música
Rei de Judà i d’Israel.
Les fonts que informen sobre la seva figura són contradictòries pel que fa a la seva biografia Segons unes es guanyà el favor del rei Saül com a músic, per calmar l’esperit maligne que el monarca duia dins, però també es diu que fou gràcies a la seva victòria sobre Goliat, un guerrer filisteu El que se sap realment és que fou proclamat rei cap al 1010 aC, i que uní Judà amb les terres del nord d’Israel seguint una política exterior expansionista, parallelament a la seva tasca dficació interior Convertí Jerusalem en capital del regne, i construí un nou temple La seva figura ha representat…
Ares dels Oms
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; al límit amb Aragó i amb Castella, la frontera segueix, a molt poca distància, i al sud, el curs del riu d’Arcos.
El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força estable entre el…
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina