Resultats de la cerca

Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers, ametllers i…

L’actual nucli d’Alcarràs és situat a la riba dreta del Segre El fet de controlar l’antic camí de Lleida a Saragossa li assignava una funció estratègica primordial El lloc ja havia estat conquerit l’any 1147, segons es desprèn d’una concessió feta “ in terminibus de Alcarraz ” per Guerau de Jorba, de la família Cervera, senyor dels llocs d’Alcarràs, Montagut, Vallmanya, Raïmat, entre altres L’any 1168 ja existia una comunitat de nous colons que s’agruparia entorn de l’església d’Alcarràs, esmentada a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Aquesta església fou incorporada a la prepositura de l’…

Entre els béns amb què Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i el seu fill Guillem Arnau dotaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre el 1054, s’inclou la donació de l’església de Foradada, quan s’hagués construït Es tracta de la primera referència sobre l’església parroquial de Foradada El terme, segons que consta al document, era considerat una quadra, i la seva conquesta era molt recent, ja que encara no s’hi havia aixecat el temple L’any 1065 Arnau Mir de Tost i Arsenda llegaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre a Sant Pere d’Àger, i d’aquesta manera totes les esglésies…

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es…

L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla actual tossal de la Moradilla El topònim Alamudz , d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat” Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc foren atorgats al…

La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà…

Aquesta església fou originàriament la capella castellera de la fortalesa de Ribes Amb tota seguretat s’edificà al segle XI en època de Geribert, vescomte de Barcelona i senyor del lloc, o d’algun dels seus successors El temple va estar sempre molt relacionat amb els senyors del terme El 1233 Ramon de Ribes i la seva esposa crearen un benefici a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Pere de Ribes L’església primitiva va perdurar fins a la segona meitat del segle XVII, que es construí l’actual, al costat del castell, possiblement al mateix lloc de la romànica Aquest edifici conservà la…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

L’església parroquial de Santa Maria de la Múnia o d’Almúnia al poble de la Múnia, cap del municipi de Castellví de la Marca, se segregà de la parròquia de Sant Sadurní de Castellví el 1907 L’actual església fou construïda el 1886 damunt una altra de molt més antiga que havia sofert diverses modificacions amb els anys No disposem de notícies directes de la capella fins al final del segle XIII, però sí que hi ha indicis que apunten la seva existència, com en un document del 1258 pel qual Jaume el Conqueridor va concedir a Garsenda i al seu fill Gastó, senyors de Castellví, la facultat de tenir…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…