Resultats de la cerca

Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Des del 2011 és cap del Departament de Llengua Catalana a l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès A més, collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació com a columnista d’opinió Ha publicat obres d’assaig i estudis en…

Les tensions en el si del Front Patriòtic Ruandès FPR, en el poder des del 1994, uns atemptats mortals a Kigali, la detenció de la dirigent opositora Victoire Ingabire, les acusacions de les Nacions Unides contra el règim per “crims” comesos a l’est de la República Democràtica del Congo RDC i la reelecció del president Paul Kagame van capitalitzar l’agenda política ruandesa En les presidencials, que es van celebrar el 9 d’agost, Kagame va obtenir el 93% dels vots Un resultat contestat per Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades FDU, detinguda primer a l’abril i després a l…

Adscrit al departament d’ensenyament, fou creat el 1999 i és presidit pel conseller d’ensenyament i el de treball alternativament

El 1948 emigrà a l’illa de Cuba, on la seva família s’havia establert en acabar la Guerra Civil A l’Havana es doctorà en filosofia i lletres 1955, amb la tesi Fonética del español hablado en Cuba Treballà a l’ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, on fou director de fotografia i realitzador de documentals pel cinema i la televisió cubans A més de crític cinematogràfic, fou cofundador del primer cineclub del país, l’any 1951, i posteriorment de la Cinemateca de Cuba Estudià cinema al City College de Nova York 1955-1956 amb Hans Richter i al Centro Sperimentale di…

Té l’origen en l’evolució i el desenvolupament del Museu del Montsià, inaugurat el 1983 a l’edifici de les escoles velles d’Amposta, que recollia bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca provinents de l’antic Museu Arqueològic Territorial de les Terres de l’Ebre, creat el 1956 per conservar les troballes arqueològiques que l’arqueòleg i historiador Francesc Esteve Gálvez i els seus collaboradors del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta efectuaren al llarg dels anys cinquanta i seixanta El Museu del Montsià fou creat per un acord entre l’Ajuntament d’Amposta i la…

L’any 2017, Catalunya va ser sacsejada per una onada d’innovació pedagògica Durant aquest any es va reconèixer de manera força consensuada, en gran part gràcies a les neurociències, que no tot l’alumnat té les mateixes necessitats i que, per tant, no té sentit que es vulgui que tothom faci el mateix i de la mateixa manera D’altra banda, també es va reivindicar la pedagogia en la societat del segle XXI a través de la Declaració social per la pedagogia, que el 15 de juny van signar la Societat Catalana de Pedagogia filial de l’IEC i el Collegi de Pedagogs de Catalunya a l’Institut d’Estudis…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el color com el…

Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…