Resultats de la cerca

La societat informacional és un concepte introduït pel sociòleg MCastells en The Information Age que comporta la superació de la societat industrial i provoca un canvi en l’estructura social la desaparició progressiva del treball agrícola un descens constant del treball industrial tradicional, que redueix el nucli dels obrers especialistes i enginyers, i un ràpid ascens de llocs d’executius, professionals i tècnics també suposa un increment important dels serveis a la producció

Sis enginyers i dos militars moren per fuga de material radioactiu a les installacions nuclears de Niónoksa, al nord-est de Rússia Almenys sis persones són hospitalitzades després de l’accident El dia 14 els nivells de radioactivitat a 50 km del lloc de l’accident augmenten fins a 16 vegades els normals L’accident té lloc durant unes proves en les quals s’assaja un nou tipus d’armament, confirmat pel president Vladímir Putin

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria

Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs

Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV

Director tècnic de Metales y Platería Ribera SA Presidí l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Degà del Collegi Oficial d’Engiyers entre el 1966 i el 1975, contribuí a la catalanització de l’entitat i a la recuperació de la memòria del gramàtic i enginyer Pompeu Fabra Fundador d’Òmnium Cultural l’any 1961, en fou president del 1978 al 1984 Fou també president del Secretariat d’Orfeons de Catalunya fins el 1982

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Creà i dirigí el periòdic El Porvenir de la Industria Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona 1872 Es retirà de la política activa el 1878 Publicà Aritmética 1855, Nociones de gimnástica 1868 i Sistemas métrico-decimal y monetario español 1868, com també la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selemonia 1876 deixà inèdit un drama i diverses peces còmiques

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891 El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal Autor, entre altres obres, de Tratado de cinemática pura 1879, Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale 1891 i d’estudis sobre la relació entre la música i les matemàtiques Application de la géométrie analytique à la technique musicale 1894