Resultats de la cerca

L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica En efecte,…

Anomenada també primera integral d’Euler, és relacionada amb la segona integral d’Euler funció gamma per l’equació

L’origen és un punt doble L’equació en coordenades polars és r = - a cos 2ϑ/cos ϑ La línia x = a n'és una asímptota

Hom atribueix la solució d’aquesta equació a Diocles La cissoide és engendrada pels punts M que són a una distància de O igual a la distància AP entre els punts A d’una circumferència de radi a i els corresponents punts P de la tangent T i la circumferència per B

J - n x n’és també una solució particular  Si n és un nombre enter J - n x = -1 n J n x en canvi, si n no és enter J n x i J - n x són independents, de manera que la solució general de l’equació diferencial de Bessel és y x = aJ n x + bJ - n x ,en què a  i b són constants

Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…

Així, els nombres complexos a + bi, a-bi són conjugats sobre el camp real, puix que són arrels de l’equació X 2 - 2aX + a 2 + b 2 = 0

Així, donada l’equació diferencial Ax,ydx + Bx,ydy = 0, multiplicant-la pel factor integrant Mx,y hom obté Mx,y Ax,y dx + Mx,y Bx,y dy = 0, que és diferencial exacta i, per tant, fàcilment integrable No sempre hi ha un factor integrant, i quan hi és, no és únic

Essent p la pressió, v el volum molar i l’equació d’estat, A , B , C , etc, són els anomenats coeficients del virial

La substitució de la incògnita x per la incògnita auxiliar y tal, que x = y-b /3 a converteix l’equació en una del tipus y 3 + py + q =0 les arrels de la qual són obtingudes per la fórmula de Tartaglia, anomenada també fórmula de Cardano , a partir dels nous paràmetres p i q