Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és…
Marco Antonio Ingegneri
Música
Compositor i instrumentista italià.
Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…
Jeremiah Clarke
Música
Compositor i organista anglès.
Ingressà al cor de la capella reial, aleshores sota la direcció del compositor i organista John Blow, on està documentat el 1685 Entre el 1692 i el 1695 fou organista al Winchester College i el 1699 fou nomenat organista de la catedral de Saint Paul de Londres Cinc anys més tard esdevingué mestre del cor, i poc després compartí el càrrec d’organista de la capella reial amb William Croft fins el 1707, any en què se suïcidà Clarke compongué música religiosa, odes, cançons, música incidental per a teatre i peces instrumentals Aconseguí la seva reputació com a compositor d' anthems , molts dels…
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós, …
Nil d’Ancira
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, dit l’Asceta i també el Sinaïta, perquè la llegenda el feu, erròniament, monjo del Sinaí.
Deixeble de sant Joan Crisòstom, fundà un monestir prop d’Ancira Escriví diversos tractats ascètics i un gran nombre de cartes La seva festa se celebra el 12 de novembre
Pere Valdès
Història
Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.
Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus seguidors 1181,…
Matthias Weckmann
Música
Compositor i organista alemany.
El 1630 era infant cantor de la capella musical a la cort de Dresden, on Heinrich Schütz es feu càrrec de la seva educació musical Recomanat pel seu mestre, el 1633 es traslladà a Hamburg per estudiar amb Jacob Praetorius Altra vegada a Dresden, fou nomenat organista de la capella electoral 1637 El 1655 tornà a Hamburg, on s’installà i fou organista de la Jacobkirche El 1660 fundà el Collegium Musicum La producció musical de Weckmann comprèn música sacra i de cambra i diverses composicions per a instruments de teclat Moltes de les seves obres s’han perdut i d’altres li han estat atribuïdes…
Joseph Schuster
Música
Compositor i director alemany.
Estudià inicialment amb el seu pare i més tard rebé classes de JG Schürer i JG Naumann La seva vida transcorregué entre la seva ciutat natal i les diverses estades a Itàlia -Meca iniciàtica obligatòria en la vida de molts joves músics de l’època- El 1765 hi feu un primer sojorn de tres anys amb finalitats formatives, acompanyat per Naumann i pel seu company d’estudis F Seydelmann En aquesta ocasió assistí a les classes de G Pera Hi retornà l’any 1774, aquesta vegada per motius professionals, i també s’hi estigué tres anys En aquesta segona estada conegué GB Martini a Bolonya i alhora entrà en…
Fragment amb l’escena de la curació de l’hemorroïsa, de Tarragona
Identificat erròniament com una de les peces del catàleg de B Hernández i Sanahuja, en realitat se’n desconeix el lloc i la data del descobriment Cap al 1940 ingressà al Museu Paleocristià, ara Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona reserva, núm d’inv P 658 És una peça de marbre blanc que fa 0,2 × 0,39 m i la profunditat varia de 0,04 a 0,09 m Es podria datar entre els anys 370 i 400 Aquest fragment de sarcòfag és d’estil semblant a la peça anterior, però es troba en un estat de conservació molt més precari L’única escena que mostra és la curació de l’hemorroïsa, fet que ha portat a…
Josep Fontserè i Mestre
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara esmentat —…