Identificat erròniament com una de les peces del catàleg de B. Hernández i Sanahuja, en realitat se’n desconeix el lloc i la data del descobriment. Cap al 1940 ingressà al Museu Paleocristià, ara Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona (reserva, núm. d’inv. (P) 658). És una peça de marbre blanc que fa 0,2 × 0,39 m i la profunditat varia de 0,04 a 0,09 m. Es podria datar entre els anys 370 i 400.
Aquest fragment de sarcòfag és d’estil semblant a la peça anterior, però es troba en un estat de conservació molt més precari. L’única escena que mostra és la curació de l’hemorroïsa, fet que ha portat a pensar que potser es tractava, com la peça de la catedral tarragonina, d’un sarcòfag de Bethesda. Atès el seu estat fragmentari, no hi ha prou indicis per a negar o confirmar aquesta hipòtesi.
Bibliografia
- Batlle, 1937-40, XIII, pàg. 61; Ventura, 1941, pàg. 94; Bovini, 1954, pàgs. 172-174; Palol, 1967, pàg. 306; Sotomayor, 1973, pàg. 86; 1975, pàg. 211; Monfrin, 1985, 97, pàg. 1 007.