Resultats de la cerca
Es mostren 727 resultats
Arxiu Històric Nacional de Madrid
Historiografia catalana
Creat per Reial Decret el 28 de març de 1866 com a “arxiu públic general del regne” sota la denominació d’Archivo Histórico Nacional, és un dels grans dipòsits documentals de l’Estat espanyol.
Deu el seu origen a l’aparició de nuclis d’erudits romàntics preocupats per la “història nacional” espanyola durant les primeres dècades del s XIX això no obstant, l’element pràctic que en forçà el naixement fou la necessitat de recollir i ordenar la nombrosa documentació procedent de les institucions eclesiàstiques desamortitzades Aquests fons foren confiats a la Real Academia de la Historia, que davant de la manca de mitjans influí en la creació d’un nou arxiu L’any 1896 l’Archivo fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus, sota la direcció de Vicent Vignau i Ballester Fou aleshores…
Pilar Freixa Massaguer

Pilar Freixa Massaguer (al davant)
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fou una de les millors especialistes de curses de mig fons del començament dels anys setanta Competí amb el Club Esportiu Universitari i es proclamà campiona de Catalunya de 400 m llisos 1971 Entre el 1970 i el 1972, establí els rècords catalans de 400, 800 i 1500 m i de relleus 4 × 400 m i 4 × 800 m En pista coberta, fou campiona d’Espanya de 800 m 1974, 1975 i aconseguí el rècord estatal de 1000 m 1972 També fou campiona de Catalunya de 400 m 1972 i 800 m 1975 en pista coberta, prova en què també fixà un rècord català Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola
Instituto Caro y Cuervo
Institut públic d’estudis superiors, investigació científica i vocació docent universitària creat l’any 1954.
Adscrit al ministeri de cultura de Colòmbia, es dedica essencialment a l’aplicació de la recerca científica en els camps de la comunicació, la lingüística, la filologia, la literatura, les humanitats i la història de la cultura colombiana, juntament amb l’ensenyament superior per a la formació d’investigadors, professors i especialistes d’aquestes disciplines Les seves investigacions es concreten en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia, la lingüística general i la lingüística indígena, entre d’altres Entre els seus treballs destaquen la publicació del Diccionario de…
Ife
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Oyo, Nigèria.
Ciutat santa dels iorubes des del s XIII El 1910 LFrobenius hi descobrí el primer d’una sèrie de caps de bronze 20 dels quals són al museu d’Ife datats entre els ss XI i XV Es tracta d’uns caps, de mida natural, fets pel procediment de la cera perduda, que possiblement representen reis i dignataris i que eren utilitzats en les cerimònies commemoratives dels difunts La seva acurada tècnica gruix uniforme del bronze i la perfecció estilística posen de manifest un art melanoafricà molt desenvolupat que fou transmès al regne de Benín, on assolí un nou desenvolupament Hom en desconeix l’origen,…
Gustav Gröber
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en…
Agustí Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons
© Fototeca.cat
Medicina
Metge internista.
Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…
metge intern resident
Educació
Formació pràctica complementària dels llicenciats en medicina introduïda a l’Estat espanyol el 1978 per tal de formar metges especialistes.
Dura quatre anys i és imprescindible per a presentar-se a diverses oposicions de la sanitat pública Per a accedir al MIR cal fer un examen L’any 1995, les protestes dels estudiants de medicina davant l’entrada en vigor d’una directiva europea que els obligava a dos anys d’especialització per a accedir a la sanitat pública, motivà la decisió del govern de donar dues oportunitats als llicenciats per a superar l’examen del MIR
Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
Entitat constituïda el 2006 impulsada per l’Associació de Bibliotecaris Valencians i l’Associació d’Especialistes Valencians de la Informació.
És el segon collegi professional del seu àmbit a l’estat, després del de Catalunya Té com a funcions principals l’ordenació de l’exercici professional en qualsevol de les seves formes, la representació dels interessos generals de la professió, especialment en les relacions amb l’administració, la defensa dels interessos professionals dels collegiats i l’adequació del nivell de qualitat professional dels seus membres, amb programes de formació Ofereix cursos de formació, assessoria jurídica i borsa de treball, entre d’altres
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila
Medicina
Metge, fill de Salvador Gil i Vernet.
Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina