Resultats de la cerca

Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i Lo Gai Saber , entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea

Negociant associat al banc perpinyanès d’Agustí Vassal, ocupà molts càrrecs en nombroses societats i associacions de l’època En aquest sentit fou, entre d’altres, vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Perpinyà 1890, president de la Société d’Etudes Catalanes 1906 i tresorer general de la gran federació de societats de mútues, La Roussillonnaise 1907 Erudit de la història local, és conegut per la historiografia per treballs o apunts com ara Notice historique sur la Caisse d’épargne de Perpignan 1908 i “Le catalan à l’école”, Revue Catalane 1908

L’assemblea general de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona aprova un relleu de la cúpula directiva provocat per la renúncia de Joan Antoni Samaranch a la presidència de la Caixa per raons d’edat té 78 anys Samaranch és designat president honorífic de l’entitat, mentre que la presidència és assumida per Josep Vilarasau, fins ara director general A partir d’avui, la direcció general de la Caixa serà compartida per Isidre Fainé i Antoni Brufau, tots dos integrants de l’equip directiu de l’entitat els darrers anys

Creà diverses empreses dedicades a l’embalatge de la fusta Ivenco, Suca i posteriorment fou vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Girona El 1987 fundà la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, que presidí fins el 1995, que és l’organització patronal més important de les comarques gironines i aquest any tenia 49 associats i més de 9 000 centres de treball El 1996 rebé la medalla al Treball i la placa President Macià, i el 2000, el Pin d’Or com a president honorífic de la FOEG

Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol

Estudià dret a València i a Madrid Liberal, participà en la revolució del 1868 Fou diputat a corts 1873, 1879, 1881 i 1886, alcalde d’Alacant i ministre d’estat 1873 i de governació 1873 durant la Primera República Fundà, a Alacant, el Centre d’Artesans 1867 i la Caixa Especial d’Estalvis 1877 Creà els periòdics “El Derecho y el Deber” i “La República Española”, i dirigí, a Madrid, “El Globo” 1866 És autor d’obres jurídiques, com Comentarios del derecho mercantil 1865 i El contrato de cambio 1867

La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’ha mantingut…

De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…

Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual

Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica…