Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Coral Universitat de les Illes Balears
Música
Conjunt coral fundat el 1977 per Joan Company, el seu director.
La seva creació significà una renovació i revitalització del món musical mallorquí, comparable a la transcendència que en el seu moment tingueren la Capella de Manacor i la Capella Clàssica El seu repertori, integrat per més de 300 obres, comprèn des del cant gregorià fins a la música contemporània Ha actuat a les principals sales de concerts amb nombrosos conjunts orquestrals de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha estat dirigida per P Bender, S Brotons, P Cao, E Colomer, S Mas, VP Pérez, T Pinnock, C Stepp, V Sutej, R Werthen, i els compositors Ernesto i Cristóbal Halffter i J…
Jacques Callot
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès, deixeble de Philippe Thomassin i Giulio Parigi.
S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra 1633 i Suplicis 1634 La seva…
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…
André Boucourechliev
Música
Compositor, crític i musicòleg francès, d’origen búlgar.
Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El reconeixement…
Richard Rodney Bennett
Música
Compositor i pianista anglès.
Deixeble de L Berkeley i H Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes dodecatonisme Una beca del govern francès 1957 li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica Si bé les seves primeres mostres compositives …
Klement Slavický
Música
Compositor txec.
Fou alumne del seu pare, que, al seu torn, havia estat alumne de L Janácek Posteriorment estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák i J Suk 1927-33 També feu direcció d’orquestra amb V Talich 1934-36 Treballà a Ràdio Praga, però a partir del 1951, bandejat de la vida musical per les autoritats comunistes, es refugià en la composició i en la música popular de Moràvia De jove ja mostrà la seva originalitat creativa amb el Quartet núm 1 1932 Fou autor d’una gran energia expressiva i sentit dramàtic, i no desdenyà mai la influència del folklore del seu país natal, com en el Trio…
Carlo Ambrogio Lonati
Música
Compositor, violinista i cantant italià.
Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…
Pierre Gautier
Música
Compositor, director d’òpera i organista occità.
Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el seu repertori i s’…
Rinaldo di Capua
Música
Compositor italià.
La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…
Honoré de Balzac
Música
Escriptor francès.
Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una capacitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina