Resultats de la cerca

Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però…

Es caracteritza per febre, hemoglobinúria, anèmia, icterícia, esplenomegàlia, hemorràgies subcutànies, bronquitis, diarrea, etc L’única piroplasmosi humana és la febre de les Muntanyes Rocalloses

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…

El 1698 publicà, a Barcelona, un Tractatus de febre maligna Vicensi famosa , sobre una epidèmia ocorreguda a Vic L’obra suscità una viva polèmica i fou atacada per Ignasi Moreta i Marcià Homs, entre altres Fèlix Osona respongué amb un Appendix tractatus de febre 1700

N'existeixen dues formes clíniques la febre d’Oroya o malaltia de Carrión, que és la forma aguda de la infecció i es manifesta per una anèmia hemolítica, febre remitent, infart ganglionar i hepatosplenomegàlia i la berruga peruana , que és la forma crònica de la infecció i es caracteritza per una erupció cutània i mucosa amb tumors semblants a maduixes

La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta els animals —sobretot cabres, ovelles, bòvids i porcins— que es pot transmetre a l’ésser humà per contacte directe amb animals malalts o després de la ingestió de llet o derivats o productes càrnics procedents d’animals infectats La manifestació més freqüent del trastorn és la febre, que antigament evolucionava al llarg d’algunes setmanes alternant períodes de febre amb períodes apirètics, per bé que actualment, amb el tractament adequat, no té una evolució prolongada…

És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El  dengue greu anteriorment  anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de …