Resultats de la cerca

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig a la mar

Lateral dret format a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà com a cedit al Tenerife 1989-90 i debutà al primer equip del Barça la temporada 1990-91, on es mantingué fins la temporada 1997-98 Amb l’equip blaugrana disputà 381 partits oficials i marcà quatre gols Guanyà cinc Lligues 1991-94, 1998, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Copa d’Europa 1992, una Recopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 i dues Copes de la Generalitat 1991, 1993 Posteriorment jugà al Chelsea 1998-2003 i fou guardonat amb el premi de jugador…

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil Jugà com a davanter al primer equip 1960-68, i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 abans de retirar-se el 1977 Amb la selecció espanyola, es…

El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o…

Durant la Segona República fou director general de la Guàrdia Civil El 18 de juliol de 1936 secundà l’aixecament militar Presidí la Junta de Defensa, com a general més antic, fins al nomenament 1 d’octubre del general Franco com a cap de l’estat i generalíssim

Orfe des dels 12 anys, el 1957 es traslladà a l’Havana, i treballà amb les principals formacions cubanes, entre les quals Ritmo Oriental, l’orquestra de Benny Moré, i durant molts anys en la de Pacho Alonso El 1991 abandonà totalment el món de la música per motius personals, però el 1997 acceptà participar en l’enregistrament dels discos Toda Cuba Le Gusta i sobretot, Buena Vista Social Club , una iniciativa del productor nord-americà Ry Cooder, que revifà la trajectòria d’alguns dels músics més rellevants dels gèneres tradicionals cubans del son i la trova El disc, que rebé un premi Grammy…

Fou soci del Club Tennis Barcino i fundà, el 1964, el Club Tennis Barà de Tarragona Fou vicepresident de l’Associació de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya Des de la seva mort, el Campionat de Catalunya absolut també duu el nom de Trofeu Joan Margets Ferrer “In Memoriam”

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…