Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
música de Myanmar
Música
Música desenvolupada a Myanmar.
La seva població és majoritàriament d’ètnia birmana, que juntament amb el poble dels arakans ocupa les planes de la Birmània central Els karen, els mon, els xin, els xan i els katxin són els principals pobles de les muntanyes La major part de la població és de religió budista, però també hi ha minories cristianes, musulmanes i animistes Cada un dels diferents pobles que formen Myanmar té una música amb característiques pròpies, la qual cosa ha generat una gran varietat de gèneres musicals i diverses formes de música popular La música culta es desenvolupà principalment a la cort de Mandalay La…
Alosa becuda
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie…
sureny castany

Sureny castany
© Michael Kesl
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de barret gruixut, estès o bonyegut, finament vellutat, de color bru ataronjat, amb l’himeni blanquinós, i de cama buida.
Creix en boscs, sobre substrat silici És comestible
suassana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 40 cm d’alçada, densament i finament pubescent, de fulles orbiculars pinnatífides i de flors purpúries o roses, amb els pètals emarginats.
Creix en vores de camins, erms, etc
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
tellina

Tellina
Emanuele (CC BY-NC 4.0)
Malacologia
Mol·lusc de la subclasse dels eulamel·libranquis, de la família dels tellínids, de valves oblongoallargades, blanques per fora i rosades a l’interior, d’uns 3-4 cm de llargada i amb la xarnera finament dentada.
Habita sobre fons de sorra i fang, on xucla les petitíssimes algues de les quals es nodreix És comestible, bé que no gaire apreciada Habita a la Mediterrània i hom la troba a les costes dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina