Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Castell de Santa Maria (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Torre cilíndrica del castell medieval, mig amagada per les cases que l’envolten i hi recolzen EFS Les restes d’aquest castell són situades a l’extrem oest del puig on es troba el poble del Castell de Santa Maria, situat a la capçalera del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG674159 S’hi pot accedir des de Sant Guim de Freixenet, per la carretera LV-1005, en direcció a Sant Ramon Al cap d’uns 3 km, cal prendre un trencall a mà dreta que porta al Castell de Santa Maria XSB Història De la fortalesa que donà nom a aquest poble segarrenc, s’han localitzat fins ara escasses referències…
Miquel dels Sants Gros i Pujol
Historiografia
Prevere, liturgista i historiador.
Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…
,
Del XXV aniversari de l’ADI-FAD a la primavera del disseny català
L’anàlisi dels anys transcorreguts des del 1985 permet parlar de maduració definitiva del disseny industrial català Aquell any es van celebrar els vint-i-cinc de la creació de l’ADI-FAD, amb una convocatòria especial dels Delta dedicada a premiar els millors dissenys produïts des del 1960 Van agafar un nou impuls les diverses exposicions del disseny en altres països, moltes d’organitzades pel BCD, com Design in Catalonia, amb el patrocini de la Generalitat Una altra mostra de la importància que va aconseguir el disseny en el conjunt de la societat va ser la creació dels Premios Nacionales a…
Biologia i genètica 2019
Biologia
Genètica
Reescrivint l’ADN Una de les tècniques que està experimentant un increment d’ús, una optimització tecnològica i una diversificació d’aplicacions més ràpida, però que també està envoltada de qüestions ètiques i legals molt importants, especialment pel que fa a la seva utilització en l’espècie humana, és la que permet editar l’ADN per a introduir-hi canvis dirigits Aquesta tècnica, coneguda amb el nom de CRISPR-Cas9, permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , de manera poc invasiva, per a introduir modificacions planificades, com per exemple corregir mutacions responsables de…
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de…
El Palau Episcopal (Girona)
Art romànic
Situació Edifici refet en època gòtica tardana, però que conserva una galeria romànica en el sector esquerre on es troba també l’antiga capella de Sant Salvador E Casas El conjunt del Palau Episcopal de Girona o Sant Salvador és situat al costat sud de la catedral, i recentment ha estat rehabilitat com a museu d’art Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 JAA Història A la fi del segle X ja hi havia prop de la seu una amplam domum utilitzada com a residència, primer pel comte i després pel bisbe Una escriptura de l’any 994 ens parla del comte Borrell, qui s’havia reservat el palau…
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…
disseny
Disseny i arts gràfiques
Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells.
Tal com és entès actualment, pretén d’actuar sobre l’entorn físic de l’home per tal de millorar-lo en el seu conjunt Amb la revolució industrial, els productes fabricats manualment passaren a ésser produïts en grans sèries per les màquines i en desaparegueren les característiques i la forma individual anteriors Els nous articles industrials intentaren de lluitar contra el perill de la massificació, tot dissimulant llur origen mecànic amb un ornament desmesurat Posteriorment, començà a haver-hi alguns sistemes, com el del moviment anglès Arts and Crafts i el seu líder William Morris, que s’…
Narcís Casanoves i Bertran
Música
Compositor i organista.
Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina