Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra…

Estudià a Harrow i a Sandhurst Serví a França durant la Primera Guerra Mundial i formà part de l’exèrcit letó en la lluita contra l’URSS Del 1932 al 1938 comandà les tropes del NW de l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial, com a lloctinent general, manà el primer cos d’exèrcit i organitzà la defensa i, més tard, l’evacuació 1940 de Dunkerque Al març del 1942 es traslladà a Birmània, on dirigí la lluita contra els japonesos, però al cap de pocs mesos fou enviat a l’Orient Mitjà Fou ajudant d’Eisenhower en les campanyes de Tunis, de Sicília i d’Itàlia 1943, i el 1944, després de la caiguda de…

Graduat per l’École des Hautes Études Comerciales HEC, a París, per l’Institut d’Études Politiques IEP i per l’École Nationale d’Administration ENA Inicià la seva carrera en l’àmbit públic a la Inspecció General de Finances i a la Direcció General del Tresor Posteriorment, fou assessor del ministre de finances, Jacques Delors, i del primer ministre, Pierre Mauroy Entre el 1985 i el 1994 fou cap del gabinet del president de la Comissió Europea, Jacques Delors Formà part de l’equip encarregat de rescatar Crédit Lyonnais, entitat de la qual després fou director general Entre el 1999…

Estudià economia, relacions internacionals i periodisme als EUA i el 1989 es graduà en ciències polítiques per la Universitat de Hèlsinki i el 1996 es doctorà en filosofia a la Universitat d’Oxford Membre del Partit de Centre, en 1988-94 en fou vicepresident, i aquests anys fou també regidor de Hèlsinki Diputat al Parlament 1991-95 i conseller del primer ministre Esko Aho 1992-93, el 1995 fou elegit diputat al Parlament Europeu Cap de gabinet de la Comissió Europea 1998-2002, després d’un any com a conseller econòmic del primer ministre Paavo Lipponen, del juliol al novembre del…

Membre de l’Acadèmia Txecoslovaca de Ciències, fou director del seu Institut d’Economia 1963-68 i també president del seu Collegi Científic d’Economia 1963-69 Participà activament en l’anomenada " primavera de Praga ", i fou primer ministre adjunt en el gabinet polític Svoboda-Dubček Amb motiu de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, s’exilià a Suïssa, on en ser privat de la nacionalitat txecoslovaca, es naturalitzà suís el 1983 Des del 1970 fins a la jubilació 1990 fou professor d’economia i sociologia a la Universitat de Sankt Gallen La seva concepció econòmica se centra…

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions Fou membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de la…

Originat de l’antic partit catòlic entre les dues guerres mundials, té àmplies connexions amb el sindicalisme cristià i es constituí amb les eleccions del 1946 Ha participat en la majoria de governs, fins avui Partidari manifest del retorn del rei Leopold III, passà una forta crisi amb la tornada d’aquest a Brusselles, que el conduí a la derrota electoral del 1954 Abans, però, amb el ministre Harmel, dugué a terme una important reforma de l’ensenyament primari i secundari tornat al poder el 1958 gabinet Eyskens, es trobà amb el problema de la independència del Congo i els…

El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…

Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1912, vocal…

Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social…