Resultats de la cerca

Estudià cant amb D’Arnals a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Düsseldorf Actuà posteriorment en les companyies dels teatres d’òpera de Krefeld, Darmstadt, Wiesbaden i Viena, i el 1920 entrà a formar part de la Staatsoper de Berlín Durant nou anys mantingué una intensa activitat i al llarg de més de 400 representacions interpretà quaranta-set papers d’òperes de R Strauss, M Musorgskij, R Wagner, Ch Gounod o A Berg El 1925 estrenà Wozzeck , obra en què intervingué amb el paper titular Actor i cantant versàtil, fou especialment aplaudit per la intensitat amb què representà els diferents…

Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Milà Debutà a Krefeld el 1905 amb el paper titular de Don Giovanni Entre el 1914 i el 1920 actuà a la Hofoper de Munic i, després d’estar dues temporades a Berlín, el 1922 feu el debut al Metropolitan de Nova York amb el paper de Faninal El cavaller de la rosa , sala on actuà regularment fins el 1935 com a membre de la seva companyia Es destacà especialment en papers wagnerians, tot i les seves incursions en òperes de compositors com L Janácek o I Stravinsky, entre d’altres, de qui estrenà obres als…

Als països anglosaxons i germànics es representa amb la lletra B, i als països germànics amb la lletra H la B és reservada al si bemoll

L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de lletres de la…

Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a teòric, escriví…

Vicenzo Agnetti hi està molt vinculat des dels seus inicis A més de l’italià, els texts es publiquen també en altres idiomes Pretén contrarestar Il Gesto , publicació del Gruppo Nucleare El primer número, coordinat per Castellani i Manzoni, inclogué texts de Vicenzo Agnetti, Bruno Alfieri, Guido Balla, Gillo Dorfles, Albino Galvano, Carl Laszlo i Yoshiaki Tono, i reproduí obres d’Yves Klein, Jasper Johns i Rauschenberg Arran de l’exposició “La Nuova Conzezione Artistica” a la galeria Azimuth de Milà al principi del 1960, es publicà el segon i darrer número de la revista, dedicat…

El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les colleccions del marquès de Villeneuve-Bargement —prefecte del departament—, el 1820 Més tard l’artista PFCapdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic 1833 amb les seves colleccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural —secció posteriorment traslladada a un edifici proper— Martí Vives modernitzà el museu 1955-57, que conté obres de Jacint Rigau El Crist expirant, 1696 El cardenal de Bouillon obrint la porta santa ,…

Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA Compositors com…