Resultats de la cerca

Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1874 Fou el primer a exercir l’otorrinolaringologia a Barcelona Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1888-91 i la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i fou fundador de l’Asociación Española de la mateixa especialitat, així com de les revistes Gaceta Médica de Cataluña , La Higiene para Todos i Revista de Laringología, Otología y Rinología Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, en fou secretari del 1887 al 1914

Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella

El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera

Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790

Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, al s XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals perillosos

A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments

Habita als hàbitats humans de gairebé tots els països temperats D’una gran prolificitat, presenta de 7 a 10 generacions anuals, que se succeeixen de primavera a tardor En total cada femella pon prop d’un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida A causa de la seva desagradable presència i del fet d’ésser vectora de nombroses malalties infeccioses, com la pesta, el còlera, etc, és combatuda amb diversos insecticides, com DDT, lindane, etc, i amb mesures d’higiene individual i collectiva

Llicenciat en medicina 1848, es doctorà el 1870 Fou director de l’Hospital Provincial de València, catedràtic de patologia clínica mèdica a la universitat, cofundador de la Societat Espanyola d’Higiene i de l’Institut Mèdic Valencià Tingué una actuació destacada durant les epidèmies dels anys 1854, 1865 i 1870 Publicà Bosquejo histórico de la medicina en Valencia 1876, Lepra de la provincia de Valencia 1877, Topografía médica de Valencia y su zona 1878 i estudis sobre Lluís Collado 1878, Marià Peset i de la Raga, del qual era fill 1878, i Andreu Piquer 1879

Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc

Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i collaborador de Ramon Turró En aquest centre dugué a terme una notable tasca d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d’higiene 1926 de la facultat de medicina i professor agregat 1933 a la Universitat Autònoma de Barcelona també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i collaborà…