Resultats de la cerca

És designat també amb el nom grec κάλατηοσ cálauoq i és escrit sovint càlatos

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula El cos de l’instrument té forma rectangular, semblant a la d’un piano de taula de mides més petites El cordam es tensa parallelament a la taula harmònica, situada a la part superior de la caixa de ressonància El mecanisme de producció del so permet el contacte indirecte entre el dit de l’intèrpret i la corda en polsar una tecla, la tangent de metall que aquesta porta incorporada a l’extrem colpeja o prem les cordes La intensitat del so és proporcional a la velocitat de l’impacte de la tangent, velocitat que pot ser variada…

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…

La seva obra pròpiament historiogràfica fou molt notable, sobretot pel caràcter pioner en l’estudi del nacionalisme polític L’extensa Panoràmica del nacionalisme català 1975, en sis volums, és tot un clàssic i encara serveix com a llibre de referència vg historiografia del catalanisme posterior al 1936 Tanmateix, aquesta obra havia de ser el punt de partida d’un projecte més ampli, Catalanisme sense mites , que no acabà de realitzar Alguns dels seus plantejaments teòrics principals, però, els exposà en els llibres d’assaig polític apareguts durant la dècada de 1970-80 i 1980-90 Els punts més…