Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
Burton Richter
Física
Físic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis Enrico Fermi…
Hans Albrecht Bethe
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967
George Cayley
Aerodinàmica
Aeronàutica
Científic anglès fundador de la moderna aerodinàmica i creador de l’avió en la seva concepció actual.
El 1799 establí la configuració de l’avió modern ales fixes, buc, la cua com a timó i estabilitzador i preconitzà l’ús de l’energia mecànica independentment de l’acció del vent o de la força muscular Estudià l’estabilitat de les aeronaus, el moviment del centre de pressions, les regions de baixes pressions en les superfícies de les ales, l’accionament del timó i l’ús d’ales múltiples Les seves investigacions sobre el vol sense motor el portaren, el 1853, a la construcció d’un planador que fou el primer a volar amb un tripulant
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n - 1 parells d’…
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
empaquetar
Electrònica i informàtica
Convertir un conjunt de dades en una sola dada per a la seva manipulació, transmissió o emmagatzematge.
Les dades que s’empaqueten són el missatge a transmetre, l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i d’altres informacions per al control i la gestió de la transmissió Cal tenir present, però, que sovint, per causa de la llargada del missatge, o per raons de seguretat en la transmissió, el missatge es divideix en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Així, el procés d’empaquetar ha de decidir quines són les unitats de missatge a enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a cadascuna d’aquestes…
comprimir
Electrònica i informàtica
Preparar un missatge per a la seva transmissió usant el protocol de paquets.
En el protocol de paquets, els missatges que s’han de transmetre, sigui per la seva longitud, sigui per qüestions de seguretat, es divideixen en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Cadascun d’aquests missatges s’empaqueta comprimeix juntament amb l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i també amb altres informacions per al control i gestió de la transmissió Així, el procés de compressió ha de decidir quines són les unitats de missatge que s’han d’enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a…
càlcul lògic
Lògica
Sistema de signes no interpretats, en el qual els enunciats són tractats algorísmicament ( algorisme
) i les formacions i les operacions s’efectuen d’acord amb unes regles explícites.
El càlcul és objecte de la sintaxi lògica , i opera amb esquemes formals, independentment de tota significació o contingut, per tal d’evitar les ambigüitats i les impropietats del llenguatge ordinari Consta d’un conjunt de símbols elementals, d’unes regles de formació i combinació de símbols i d’unes regles de transformació Per a ésser vàlid, el càlcul ha d’ésser consistent, complet i decidible Esbossat ja en Ramon Llull i més tard en Leibniz, aconseguí el primer desenvolupament important amb l’àlgebra de la lògica del s XIX George Boole, Ernst Schröder, i ha estat perfeccionat…
Patrick Maynard Stuart Blackett
Física
Físic anglès.
Estudià a l’Acadèmia Naval i prengué part a la Primera Guerra Mundial Posteriorment estudià física a Cambridge Treballant al Cavendish Laboratory, aconseguí, per primera vegada 1925, de fotografiar transmutacions nuclears produïdes per bombardeig de nuclis amb partícules α El 1932, independentment de CDAnderson, detectà el positró, predit teòricament per PAMDirac uns quants anys abans Fou un dels primers a estudiar la radiació còsmica S'ocupà activament de les conseqüències polítiques de l’ús militar de l’energia atòmica The Military and Political consequences of Atomic Energy…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina