Resultats de la cerca
Es mostren 789 resultats
Joan Muntasell i Garriga
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador de cristall a la roda.
Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949
Burton Richter
Física
Físic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis Enrico Fermi…
sismòmetre
Física
Aparell per a mesurar la força d’un sisme, independentment de la seva durada.
servei universal
Conjunt bàsic de serveis de telecomunicacions, independentment de la localització geogràfica de l’usuari.
La declaració d’un servei de comunicacions com universal n’assegura la cobertura legal i les possibles subvencions per part de les institucions públiques Inicialment incloïa només serveis de telefonia fixa, però diverses iniciatives legislatives estatals i europeus han inclòs l’accés a internet, tot i que a velocitats relativament baixes com ara 1 Mbit/s Té implicacions legals, socials i econòmiques, ja que fer arribar una línia a un abonat en una zona rural suposa una inversió molt superior al cas d’un abonat situat a una ciutat molt poblada
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n - 1 parells d’…
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques…
empaquetar
Electrònica i informàtica
Convertir un conjunt de dades en una sola dada per a la seva manipulació, transmissió o emmagatzematge.
Les dades que s’empaqueten són el missatge a transmetre, l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i d’altres informacions per al control i la gestió de la transmissió Cal tenir present, però, que sovint, per causa de la llargada del missatge, o per raons de seguretat en la transmissió, el missatge es divideix en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Així, el procés d’empaquetar ha de decidir quines són les unitats de missatge a enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a cadascuna d’aquestes…
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…
comprimir
Electrònica i informàtica
Preparar un missatge per a la seva transmissió usant el protocol de paquets.
En el protocol de paquets, els missatges que s’han de transmetre, sigui per la seva longitud, sigui per qüestions de seguretat, es divideixen en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Cadascun d’aquests missatges s’empaqueta comprimeix juntament amb l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i també amb altres informacions per al control i gestió de la transmissió Així, el procés de compressió ha de decidir quines són les unitats de missatge que s’han d’enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a…
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina