Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Risto Savin
Música
Compositor eslovè.
De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa…
Gyula Illyés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor hongarès.
Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal…
Jacob Grimm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del…
Josep Robusté i Parés
Història
Anarcosindicalista.
Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps d’aquesta tendència en el…
escola de Sitges

Pastora i oques (vers el 1900), obra d’Arcadi Mas i Fontdevila
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a un grup de pintors paisatgistes aglutinat a Sitges al darrer quart del segle XIX.
En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots…
Jurij Nikolajevič Tynjanov
Historiografia
Literatura
Teòric i historiador de la literatura russa.
Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema…
Alfons Segalàs Solé
Esquí
Esquiador i directiu.
Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la…
poli(òxid d’etilè)
Química
Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d'etilè
.
Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la…
Joan Anton Benach i Olivella
Teatre
Crític teatral i periodista cultural.
S’inicià com a crític teatral a El Correo Catalán 1966-79, tasca que continuà a La Vanguardia 1985-2015 Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, moment en què impulsà un ambiciós programa d’exposicions i de dinamització dels museus, es revitalitzà la programació del Grec i portà figures internacionals com Peter Brook, el qual escollí, com a nou espai escènic, el Mercat de les Flors El 1985 fou comissari de l’exposició “Catalunya, fàbrica d’Espanya” Fundà i dirigí la revista Barcelona, Metròpoli Mediterrània 1986-2006, que modernitzà la…
,
Mikel Atxaga

Mikel Atxaga
© Família Atxaga
Literatura
Periodista i escriptor basc.
Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina