Resultats de la cerca

Estudià ciències exactes i arquitectura S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona , realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo 1967, amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio 1968, en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intellectualitzat Altres films seus són Metamorfosis 1971 i El hijo de María 1973, que no tingueren difusió comercial

Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica

Era fill de l’andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment S'interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional 1791-95, en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España 1790

El 1893 fou convidat per Flammarion a l’observatori de Juvisy-sur-Orge, des del qual començà a estudiar el planeta Mart Des de l’observatori de Meudon féu el 1909 una observació molt acurada dels detalls de la superfície del planeta Contra les idees de G Schiaparelli suggerí que els “canals” no eren més que illusions òptiques S'interessà també per la història de l’astronomia grega i egípcia

Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824, al Collège…

Fou professor a l’escola superior de Brunsvic 1928-33 i, després del 1938, a la Universitat d’Århus S'interessà per la macrosociologia, en relació amb la sociologia del coneixement i l’estratificació social Escriví Die Masse und ihre Aktion ‘La massa i la seva acció’, 1926, Die Soziale Schichtung des deutschen Volkes ‘L’estratificació social del poble alemany’, 1932 i Die Klassengesellschaft im Schmeltztiegel ‘La societat de classes en el gresol’, 1949

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

De 1902 a 1905 publicà quatre Sinfonie , a la manera de grans composicions musicals, carregades de motius místics Amb Pepel ‘Cendra’, 1909 —poesia— i Peterburg 1913 —novella— s’interessà pels problemes socials resultants de la revolució del 1905 Instaurat el règim soviètic, continuà fidel al simbolisme, que conjugà amb el realisme tradicional Publicà assaigs i llibres de memòries Meždi dvukh revol’ucij ‘Entre dues revolucions’, 1924, Načalo veka, vospominanija ‘Començament de segle, records’, 1937

Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard