Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Polèmica a Itàlia per una sentència absolutòria a un violador
Un grup de diputades italianes acudeixen al Parlament vestides amb texans per protestar contra una decisió del Tribunal Suprem, que ha absolt un home acusat de violació perquè la víctima portava texans, una peça de roba que segons el tribunal no es pot treure sense el consentiment de qui la porta Les diputades, encapçalades per la neofeixista Alessandra Mussolini, han anunciat que aniran amb texans al Parlament fins que la sentència no sigui anullada La protesta assoleix un ressò important, i és secundada per presentadores de televisió i per la Federació de Mestresses de Casa…
lletra cortesana
Diplomàtica i altres branques
Lletra que tingué la seva màxima difusió a Castella durant els s. XIV i XV.
Deriva de l’anomenada d' albalaes i és una evolució de les gòtiques cursives Es caracteritza per un ductus molt uniforme, pel trencament dels mots i per la gran abundància de nexes Se'n destaca el caràcter decoratiu de certs trets, com el trencament de la ç , que normalment puja per sobre de la caixa d’escriptura, i els pals verticals de la p, q , etc És lletra bàsicament cancelleresca, bé que també fou usada en les escriptures privades Desaparegué de la cancelleria al segle XVI, desbancada per les lletres italianes en els documents privats evolucionà cap a la letra anomenada…
piano
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fluix de sonoritat.
S’abreuja ww Altres paraules italianes derivades són mezzo piano , ww, que significa mig suau, i pianissimo ww, que significa molt fluix Alguns compositors del segle XX han utilitzat també ww i ww, per a indicar de forma més precisa les gradacions d’intensitat, que estan condicionades a les característiques sonores de l’instrument amb què s’interpreta Sovint totes aquestes indicacions es combinen amb d’altres com ara sempre , poco , più , subito S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les…
Alonso de Castillo Solórzano
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642
Michele Federico Sciacca
Filosofia
Filòsof italià.
Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo…
Gherardo Starnina
Pintura
Pintor italià.
Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la catedral de Toledo
Simó Ballester
Història
Principal dirigent dels pagesos en el conflicte insular entre forans i ciutadans (1450-53).
Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat
Ramon Sabatés i Massanell
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
S’especialitzà en caricatures i dibuixos per a publicacions infantils Abans de la Guerra Civil de 1936-39 feu diverses exposicions a Barcelona i una a París el 1935, conjuntament amb el seu pare, Ramon Sabatés i Malla Posteriorment treballà per a la revista TBO on creà la secció Los inventos del TBO del profesor Franz de Copenhague i per a llibres infantils de diverses editorials catalanes Bruguera, Toray, etc i italianes AMZ de Milà, Malipiero de Bolonya, etc La seva filla, Maria dels Àngels Sabatés i Hernáez Barcelona, 1947 – 4 de febrer de 1992, també dibuixant, creà el…
Ettore Bastianini
Música
Baríton italià.
Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort
Jaume d’Olesa
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina