Resultats de la cerca

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de mestre de…

Inicià els seus estudis al Conservatori Musical La Lira de Montevideo i més tard es traslladà al Conservatori de Música de Brusselles, on estudià violí amb C Thomson i composició amb A De Boeck Destacà com a violinista i el 1903 guanyà el primer premi i la medalla d’or de violí d’aquest darrer centre Durant els anys següents visqué entre l’Uruguai i Europa tot realitzant concerts i component ocasionalment, fins que el 1914 decidí dedicar-se exclusivament a la composició El 1922, l’estrena a Montevideo del seu poema simfònic Campo , ple de referències al folklore de la seva terra natal, erigí…

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina ,…

La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866 L’any 1846 publicà un…

El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una…

La lira d’un piano de cua, que fixa els seus dos o tres pedals, es pot considerar un pedaler, però el terme s’aplica sobretot quan el nombre de pedals és més elevat, com en el cas de l’arpa moderna, que en té set, un per a cada nota de l’escala, i d’alguns models d’instruments de teclat És el cas de molts pianos del segle XIX, que podien tenir quatre o més pedals amb funcions diverses, i dels clavicèmbals que les cases Pleyel, Érard i Gaveau posaren en circulació cap a l’última dècada del segle, atenent els suggeriments de Wanda Landowska, pionera de la recuperació d’aquest…

Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar…

Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses  Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves  des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en la mitologia…