Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
música luterana
Música
Música pròpia de l’Església reformada fundada per Martí Luter (Reforma).
Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació íntima del fidel…
José Janini Cuesta
Cristianisme
Liturgista.
Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot Estudià a València, Comillas i Roma, i fou professor al seminari i a la Universitat de València Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona,…
Odó
Cristianisme
Segon abat de Cluny (927-942).
Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la substitució de…
Jaume Bofarull i Cendra
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Teatre
Eclesiàstic i historiador.
Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de Poblet 1931…
,
Duarte Lobo
Música
Compositor portuguès.
Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del contrapunt És notable també…
Franz Xaver Gruber
Música
Organista i compositor austríac.
Va adquirir els seus coneixements de forma pràctica, acompanyant cants litúrgics a Burghausen Va treballar com a professor de música i com a organista L’any 1816 esdevingué kantor a Oberndorf i des del 1833 fou director de cor a Hallein, localitat propera a Salzburg Gruber, a penes recordat avui dia, fou autor de la nadala Stille Nacht Santa Nit , que ha esdevingut la composició del seu gènere més coneguda internacionalment Stille Nacht fou composta sobre un text de Josef Mohr i estrenada la nit de Nadal del 1818 Molt aviat es feu po pular i arribà a ser considerada una cançó tradicional d’…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…
John Peckham
Cristianisme
Teòleg anglès.
Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot,…
cabiscol
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de les catedrals i les col·legiates.
Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se’n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià i a Mallorca…
Aimé-Georges Martimort
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, liturgista i historiador.
Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda feta amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina