Resultats de la cerca
Es mostren 1336 resultats
Huéscar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu del mateix nom, situat a la serra de la Sagra.
Hi ha agricultura llegums, cereals, vinya, oliveres, cànem i ramaderia bestiar de llana, cabrum, granges de conills La indústria és derivada manufactures d’espart i cànem, elaboració de vins i filats de llana
fibra d’algina
Química
Fibra o fil format per un alginat metàl·lic, obtingut projectant un doll molt fi de solució d’alginat alcalí en un bany capaç d’insolubilitzar-lo o de transformar-lo en un alginat insoluble.
Els fils d’algina són utilitzats sobretot com a suport per a teixir fils de llana molt prims El teixit obtingut és tractat amb una solució alcalina que dissol l’algina i deixa un teixit de llana primíssim que no hauria pogut ésser obtingut directament
dret de la pella
Història
Un dels imposts medievals permanents de la ciutat de Barcelona, que gravava la compravenda en subhasta de roba usada.
Fou creat el 1330, amb motiu de la guerra amb Gènova Es repartia entre comprador i venedor Tenia un rendiment feble, que baixà com els altres impostos, durant el segle XV En els primers temps de la seva creació comprenia també els draps de llana i fustanys no confeccionats i llana filada, que després foren gravats per altres drets
Josep Oriol Badia i Juncà i el vapor de cal Badia
Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros— Vapor Badia a Sabadell Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell Una fàbrica que es vendrà als…
tintorer | tintorera
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el…
tondre
Tallar arran el pèl, la llana.
blanquet
Drap de llana de color blanquinós.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina