Josep Oriol Badia i Juncà i el vapor de cal Badia

Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc. L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze. El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat.

Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta. Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell: 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers. La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros—.

Vapor Badia a Sabadell. Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell. Una fàbrica que es vendrà als Successors de Tomàs Coma.

Pocs anys després (1867) el filador construïa un vapor, prop de l’estació del ferrocarril, destinat a la seva indústria, en primer lloc, i al lloguer de les instal·lacions i energia per la part no utilitzada. Serà el Vapor de cal Badia.

Josep Oriol Badia introduirà noves tècniques en el procés industrial de la llana. Fou el primer a utilitzar un leviatan per al rentatge de la llana. La màquina, que porta el nom del monstre marí de la Bíblia, permetia obtenir una llana neta, desgreixada i esbandida, molt apta per a la filatura després d’un procés totalment mecanitzat.

La segona novetat fou l’estam, la llana pentinada, desconeguda fins aleshores a Sabadell. La filatura d’estam es posà en marxa a cal Badia l’any 1874 i un any més tard serà venuda als successors de Tomàs Coma, l’introductor d’aquest producte a Catalunya. La fàbrica d’estam dels Badia serà la base de la d’aquella empresa, desenvolupada per Quadras i Prim a la vora del riu Ripoll.

Esquela de Josep Oriol Badia (Diari de Barcelona, setembre 1876).

Josep Oriol Badia i Juncà morí el 29 d’agost de 1876 a la seva residència habitual de Sabadell, com dirà l’esquela. Havia fet diners i en deixà als seus fills.

Els fills de Josep Oriol Badia i Juncà deixaran rastre tots ells o gairebé tots.

La filla gran, Maria, es casarà amb Domènec Sert i Rius, l’important industrial de la llana. L’empresa dels germans Sert és tractada en aquesta obra. El pintor Josep Maria Sert serà un dels seus néts.

Josep Badia i Capdevila també rep una atenció especial en aquesta obra, però com a cotoner i impulsor del que seran les Fàbriques Badia, en el terme de Ripoll. Ell mantindrà la seva filatura de llana a Sabadell, carrer de Sant Josep, tot especialitzant-se en els teixits fins de punt. El 1891 o 1892 seguí el seu germà Agustí, que havia instal·lat una filatura de cotó a Ripoll, i s’associà amb ell durant uns anys (vegeu Les fàbriques Badia, a Ripoll).

La família Badia.

Com a hereu, Josep Badia disposà d’un important patrimoni creat al voltant de la indústria del seu pare i augmentat possiblement en vendre la filatura d’estam als successors de Tomàs Coma. El 1881 era a la junta de govern de dues societats anònimes creades aquell any: el Banc Nacional de Foment, que era una companyia d’assegurances de vida curta, i el Crèdit del Comerç i de la Indústria, futur Crèdit i Docks, una entitat financera que introduirà el crèdit amb garantia de mercaderies a través del warrant, un títol de propietat endossable.

Les seves inversions no es limitaren al sector industrial. Comprà també terrenys agrícoles i urbans a Sabadell i al terme de Barberà del Vallès. Aquests darrers donaran origen a Ciutat Badia.

Agustí Badia col·laborà amb el seu germà Josep a Ripoll, però sembla que no s’entengueren gaire bé. Ell continuarà pel seu compte com a cotoner, primer al Ripollès i després a Barcelona.

Anselm Badia treballà al costat dels seus germans a la fàbrica, en vida del seu pare. Comprà propietats a Sant Feliu de Codines.

Antoni Badia creà una fabriqueta de teixits de llana a Sabadell al carrer de Lacy. Fou soci fundador del Banc de Sabadell el 1881.

El cinquè noi de la família, Joan, serà sacerdot i canonge de la seu de Tarragona.

Una de les noies es casà amb Gabriel Trias, també fabricant de teixits de llana a Sabadell, una empresa que se situarà entre les més importants de Sabadell en el rengle de teixits de novetat. Serà continuada per Successors de Gabriel Trias, després per Trias, Batllevell i Companyia, Trias i Ventura i, finalment (1908) per Successors de Josep Badia, d’una manera que tanca el cercle.