Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
combretàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per una vintena de gèneres que apleguen a la vora de 500 espècies de plantes llenyoses, sovint enfiladisses, pròpies de les regions tropicals.
Presenten fulles oposades, sense estípules, i flors en raïms, actinomorfes i hermafrodites el fruit, sec o drupaci, és monosperm Els gèneres més importants són el Combretum i el Terminalia , que proporcionen diferents menes de fusta o són conreats com a plantes enfiladisses
dipterocarpàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns quinze gèneres que apleguen prop de 600 espècies de plantes llenyoses, pròpies sobretot de l’Àsia tropical i l’Àfrica tropical.
Presenten fulles esparses i estipulades, flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, diposades en panícula, i fruits monosperms nuciformes Algunes espècies de dipterocarpàcies són apreciades en fusteria Dipterocarpàcies més destacades Dipterocarpus sp dau Hopea odorata sao, tingan Shorea polysperma lauan , caoba de les Filipines Vatica tonkinensis resac, naric
nictaginàcies
nictaginàcies Flor de nit (Mirabilis jalapa)
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes integrada per plantes llenyoses o herbàcies de fulles simples oposades, de flors haploclamídies, gamofil·les, pentàmeres i amb el gineceu súper i de fruits en aqueni.
Comprèn unes 300 espècies, gairebé totes pròpies de les regions càlides d’Amèrica Algunes són plantes de jardí, com la buguenvíllia Bougainvillea sp i la flor de nit Mirabilis jalapa
ficus

Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
asclepiadàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.
Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les asclepiadàcies es…
eleagnàcies
Botànica
Família de l’ordre de les mirtals integrada per plantes llenyoses de fulles cobertes de pèls esquamosos o estrellats, de flors tetràmeres, generalment hermafrodites, i de fruits nuciformes.
En jardins són plantats l' arç groc Hippophae rhamnoides i l' arbre del paradís Elaeagnus angustifolia
parietals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, poliandres, diclamídies i generalment pentàmeres, i de fruits diversos.
Comprèn nombroses famílies, les més importants de les quals són les següents begoniàcies, bixàcies, caricàcies, cistàcies, droseràcies, elatinàcies, flacourtiàcies, frankeniàcies, passifloràcies, sarraceniàcies, tamaricàcies i violàcies
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Els dominis bioclimàtics i el mantell vegetal de la Terra
Zonació altitudinal Disposició de la vegetació en estatges altitudinals en el massís del Montseny J Nuet i Badia Una observació analítica i detallada de la vegetació ens ha permès d’identificar-ne les unitats elementals, que hem anomenat comunitats o associacions Una visió sintetitzadora, per contra, ens ha de permetre d’agrupar aquestes unitats en grans conjunts d’una certa coherència estratègica i fisiognòmica per a definir els grans dominis mundials de vegetació, les grans macroàrees que un observador arribaria a destriar si pogués contemplar la Terra d’una sola ullada Aquest exercici de…
actinidiàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes llenyoses, generalment enfiladisses o volubles, de fulles esparses i flors en cimes axil·lars, que es distribueixen pràcticament per totes les regions càlides del planeta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina