Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Tots Sants
Festa popular del calendari cristià, que se celebra l’1 de novembre, per commemorar tots els justs, canonitzats o no, que es troben al cel.
Celebrada, a l’Orient, en altres moments els siríacs, durant el temps pasqual els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta, a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV 610, a la Mare de Déu i a tots els màrtirs Sancta Maria ad martyres Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV 827-844 Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als…
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,
literatura copta
Literatura
Literatura escrita en llengua copta.
Els documents coptes més antics que hom coneix són del segle II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del segle I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians…
Roma, ciutat santa
Roma representa el món sencer Pot semblar pretensiós, però la ciutat té aquesta vocació d’universalitat ben assumida Roma és l’urbs, la ciutat, l’univers De Roma sortien les grans artèries viàries que avui dibuixen Europa Capital de l’imperi Romà, capital de l’Estat pontifici i, des del 1871, capital d’Itàlia, és la seu on reposen els apòstols Pere i Pau Catòlic significa universal, i la ciutat del Tíber ho escampa pertot arreu D’altra banda, Roma, llegit al revés, és amor Ciutat santa, doncs, eterna i romàntica de 'Roma antica', per raó del deliri que provocava l’antiguitat en els poetes del…
Aleix II

Aleix II
© J. Makjm
Cristianisme
Nom de religió de l’eclesiàstic ortodox estonià Aleksei Rüdiger.
De família d’immigrants russos, el 1949 acabà els estudis al seminari de Leningrad actual Sant Petersburg i l’any següent fou ordenat de sacerdot El 1953 es graduà a l’Acadèmia de Teologia de la mateixa ciutat Nomenat successivament bisbe 1961, arquebisbe 1964 i metropolita 1968 de Tallinn, el 1986 esdevingué metropolita de Leningrad i Novgorod Mantingué bones relacions amb el règim soviètic, amb el qual àdhuc collaborà Aquests anys fou també administrador i membre del Sínode del patriarcat de Moscou , del qual el 1990 fou elegit Patriarca en successió de Pimen i, conseqüentment, cap de l'…
Yad Vashem

Entrada al Museu d’Història de l’Holocaust del Yad Vashem
© Yad Vashem /Sasson Tiram
Museologia
Institució creada pel parlament israelià el 1953 a Jerusalem com a Autoritat per a la Memòria dels Herois i els Màrtirs de l’Holocaust.
El nou complex s’inaugurà solemnement el 15 de març de 2005 Després de deu anys de treballs amb aquest nou projecte, es tancà el vell Museu de l’Holocaust, que havia estat inaugurat 30 anys abans El nou complex aplega el Museu d’Història de l’Holocaust, la Sala dels Noms, el Museu d’Art de l’Holocaust i els Pavellons d’Exposicions La part més important és el Museu d’Història, un edifici de 4 200 m 2 , quatre vegades més gran que el seu antecessor La nova installació proposa al visitant viure l’experiència de la memòria, des de la perspectiva de les víctimes, a través d’un únic recorregut que…
La memòria de l’aigua
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 82 min., dirigida per Héctor Fáver.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Grup Cinema-Art Lluís Serra i Sanvicens, Barcelona, Morgana Producciones Buenos Aires GUIÓ HFáver, Eugenia Kleber FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ EKleber MUNTATGE HFáver, Manel Almiñana MÚSICA Lito Vitale SO MAlmiñana, Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Boris Rotenstein Joseph, Isabel Abad Ivona i mare de Joseph, Cristina Peralta Myriam, Jaume Viada Oger, Nicolás Álvarez Joseph nen, Anna Llobet Myriam nena, Luci Lerer veu en off en jiddish PREMIS Amsterdam 1992 Joris Ivens, Montpeller 1992 menció especial del jurat…
cementiri

Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons…
Santa Maria de Blanes
Art romànic
Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla pontifícia al…
Francesc Camprubí
Historiografia catalana
Cronista i frare dominicà.
Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del convent La pretensió de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina