Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
esteta
Zoologia
Cadascun dels apèndixs sensorials d’uns pocs mil·límetres de llargària, filiformes i amb l’extrem acabat en maça, que travessen la part dorsal de la closca dels poliplacòfors.
bombo
bombo
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de so indeterminat, consistent en un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar copejant-lo amb una maça de cap cilíndric i coberta de cuir.
És utilitzat a la banda, a l’orquestra simfònica des del s XVIII i a la bateria de jazz , en la qual és percudit per mitjà d’un mecanisme de pedal
Els escafòpodes
Exemplar viu de Dentalium vulgare , del qual veiem el peu sobresortint de la conquilla per l’obertura anterior per l’obertura posterior es fa l’entrada i sortida d’aigua a la cavitat pallial Els escafòpodes viuen enterrats al fang o a la sorra Lluís Dantart Els escafòpodes viuen enterrats cap per avall en els sorrals més o menys fangosos de totes les mars, des de pocs metres de profunditat fins a les fosses abissals Llur cos és molt allargat i els sistemes orgànics segueixen una disposició linear al llarg de l’eix principal El mantell forma un cilindre que engloba quasi tot el cos La…
copador
Oficis manuals
Maça de fusta o martell de cap arrodonit que serveix per a corbar planxes de ferro, coure, etc, emprat especialment per a adaptar una peça còncava a una altra peça metàl·lica.
badaina
Tecnologia
Enformador de fulla estreta i gruixuda, proveït d’un mànec robust i dur, emprat per a fer mosses, forats, etc, a la fusta tot picant generalment sobre el mànec amb una maça.
cavilat
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels còtids, amb el cos en forma de maça, sense escates i cap ample i pla, que habita els rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.
mall
Tecnologia
Martell format per una maça de ferro d’uns 500 kg de pes col·locada a l’extrem d’un tronc d’arbre i que forma part del martinet emprat en el procediment de la farga catalana.
refilador
Tecnologia
Transports
Mena d’escarpra amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters fan entrar i fan forts els cèrcols a les botes donant cops de martell o de maça a l’altre extrem.
La decoració dels teixits de seda i cotó de la indumentària durant el segle XVIII
El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…