Resultats de la cerca

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta…

Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Es formà en el servei del Dr Josep M Vilarrubias a l’Institut Universitari Dexeus 1987-92 El 1995 fou fundador i soci de l’Institut de Medicina de l’Esport del Centre Mèdic Teknon IMESPORT És membre del servei mèdic de la FIFA 1993, de la Federació Espanyola de Futbol 1998 i de la UEFA 2007 per a assumptes de dopatge Des del 2004 és metge del Marfil Santa Coloma de futbol sala i, des del 2014, cap dels serveix mèdics de la Unió Esportiva Sant Andreu Fou president de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport 2011-16

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina…

Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou…

És cap de la Unitat de Medicina de l’Esport de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla de Tarragona, secretari general de l’Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport i secretari general de la Comissió Nacional de l’especialitat en el Ministeri de Sanitat També és membre del Consell Assessor sobre l’Activitat Física i Promoció de la Salut, de la Comissió Antidopatge i de la Comissió per a la Protecció de la Salut de l’Esportista de la Secretaria General de l’Esport i coordinador de la Guia de prescripció d’exercici físic per a…

Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix …