Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
centaure
Heràldica
Figura fabulosa, meitat home meitat cavall, generalment armada d’una porra.
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’…
calçat | calçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.
Quan les diagonals surten de la meitat de la vora dels flancs, l’escut és dit calçat-abaixat Quan les diagonals són curvilínies i avancen vers el centre de l’escut, és dit calçat corbat o calçat-abaixat corbat El camper és sempre la part que resta dins el triangle format per les dues diagonals
esmitjar
Dividir per la meitat.
minima
Música
Figura musical que en la notació mensural dels segles XIV al XVII equival a la tercera part o a la meitat d’una semibrevis.
En el moment de la seva aparició, unida a la de l' ars nova , era el menor dels valors musicals en ús, si bé en teoria podia dividir-se en tres o dues semiminimae Se la representa mitjançant un petit cap romboidal amb cauda ascendent en la música de l’Edat Mitjana el petit cap acostuma a estar acolorit, mentre que en la del Renaixement és blanc La seva pausa s’indica mitjançant un traç ascendent unit a una línia del pentagrama, que ocupa la meitat de l’espai immediatament superior Al segle XVII el cap de la minima prengué forma arrodonida Actualment, la figura resultant és…
baronia de Jóc
Història
Nom que prengué, vers la meitat del segle XIV, la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorle.
El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els…
evangeliari
Foli de l'evangeliari de la Catedral de Girona, escrit sobre pergamí i ornamentat amb arcs de ferradura (primera meitat del segle XI)
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Llibre que conté el text dels Evangelis.
En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic, o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures Són famosos l’evangelari siríac de Rabula 586, a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano segle VI Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa el més antic és l’…
brità | britana
Història
Individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics que, provinents de la Gàl·lia, envaïren l’illa de la Gran Bretanya a la segona meitat del s VI aC.
Foren els tercers invasors de l’illa, després dels goidels i dels pictes, amb els quals alguns autors els han volgut assimilar Introduïren a l’illa la cultura de La Tène, pròpia de la segona edat del ferro A partir de la segona meitat del s I aC començà la seva difícil assimilació a l’Imperi Romà, la qual mai no fou plenament aconseguida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina