Resultats de la cerca

És situada a l’esquerra del riu Tagliamento, a la plana vèneta Té indústria tèxtil, mecànica i alimentària És seu episcopal Fou fundada al s XIII pel patriarca d’Aquileia, Bertoldo di Merania S'hi establiren des de bon començament mercaders toscans, que constituïren el nucli de la població primitiva Des de mitjan s XIV fins a la caiguda de la república veneciana restà sota el domini de Venècia Pel tractat de Viena del 1848 passà a Àustria, fins a l’entrada de les tropes italianes, el 1848 Conserva algunes portes i torres de la muralla medieval L’església de Santa Maria del…

És situada a la costa occidental de Götaland, a l’estuari del Göta, prop de la desembocadura al Kattegat La installació de mercaders holandesos influí en l’obertura d’un seguit de canals a través del nucli antic de la ciutat Gamlestaden, molts dels quals han estat emplenats i convertits en avingudes, que formen el centre comercial L’expansió urbana és deguda, sobretot, al port, el qual esdevé port nacional quan, a l’hivern, el d’Estocolm resta blocat pel glaç És un nucli industrial —especialment d’automòbils i electrònica, petroquímica, construcció naval i refineria de petroli— i de turisme…

No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…

Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285 Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’…

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu gestions 1317 per…

Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol de la llotja…

El text, a més d’una descripció de l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisi —força optimista— de la situació contemporània i proposa uns quants mitjans de redreçament, el principal dels quals havia d’ésser la formació d’una gran companyia de comerç, sobre model holandès, amb la funció de proporcionar capital a la indústria, al comerç i a la navegació Aquesta institució havia de tenir caràcter oficial, sota la protecció de la Santa Creu, i la protecció de la ciutat de Barcelona i de la generalitat i havia d’ésser dirigida per 60 representants dels…

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats…

Les despeses de manutenció d’aquests vaixells foren sufragades mitjançant un impost especial, anomenat dret del pariatge, que des de la seva configuració definitiva, a la darreria del s XIV, gravava les mercaderies, tant d’autòctons com d’estrangers, que entraven i sortien per mar, els vaixells i llur personal amb taxes que oscillaven entre l’1,6% i el 2% El Pariatge no era una organització permanent, es convocava quan hi havia un augment de les activitats corsàries a les mars catalanes i aleshores solia durar tres anys La corona no hi representava altre paper que el de promoure o d’…