Resultats de la cerca

Fou escolà cantor d’algunes capelles de Roma i deixeble de Palestrina, el qual succeí com a compositor de la capella pontifícia l’any 1594, i prengué com a model d’estil en les seves obres d’església, misses i motets i no tant en les cantiones

Fou organista a l’abadia de Melk 1760 i a la cort de Viena 1772 i mestre de capella de la catedral de Viena 1792 Escriví música religiosa misses, motets, oratoris i de cambra trios, quartets i algunes obres didàctiques de composició i piano Tingué Beethoven com a deixeble

Actuà a Florència, a Roma i, sembla, a Venècia Les seves obres religioses misses, himnes, lamentacions i motets són influïdes per Josquin des Près En els seus madrigals, vinculats a la frottola , hom veu una evolució cap a l’expressió del text, o sia, el veritable estil madrigalesc

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…

Vida Una de les primeres notícies que se’n té el situa al servei de la capella de l’emperador Carles V durant la dècada del 1540, encara que l’ocupació que hi tenia no està prou clara Possiblement s’ocupà del cor de nens Al mateix temps apareix com a beneficiat a Dendermonde Flandes, Béthune i Lovaina Més tard es troba com a canonge a Namur Bèlgica, Dendermonde, i a Béthune des del 1555 fins a la seva mort Està considerat una de les principals figures de la música de la generació posterior a Josquin Des Prés La seva obra és un dels exemples més aconseguits de l’aplicació del principi de la…

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons…

Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques

El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València Autor de misses, motets, villancets, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra És un dels compositors més importants del barroc al País Valencià

Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…