Resultats de la cerca

Collaborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling ‘Barboteig’, 1612 Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista Sinnepoppen ‘Emblemes’, 1614, revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa

Pertanyent al moviment del 1880, els primers anys collaborà activament a la revista De Nieuwe Gids , portaveu del grup que representa el començament de la literatura moderna a Holanda De la seva poesia, que expressa una gran preocupació per l’home i per la societat, cal destacar De aarde ‘La terra’, 1896, De getilde last ‘El pes alleugerit’, 1927, Verzamelde gedichten ‘Poemes reunits’, 1938, etc

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Vida Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al…

Collaborador de Theo van Doesburg, fou un dels delegats preparadors del IV CIAM i del plenari del GATCPAC a Barcelona Fou planificador-urbanista d’Amsterdam, i president del CIAM En 1946-67 fou professor de l’Escola Tècnica Superior de Delft

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939

El ciclista colombià Egan Bernal és el guanyador de la Volta ciclista a França de l'any 2019 El britànic Geraint Thomas, guanyador de l’anterior edició, se situa en el segon lloc de la classificació general, i el neerlandès Steven Kruijswijk en el tercer Bernal, que corre per l’equip Ineo fins al 2018 Sky, és el primer llatinoamericà a guanyar un Tour i, amb 22 anys, el guanyador més jove de la competició en 110 anys

Se celebra a Istanbul la darrera jornada del Campionat d’Europa de natació El nedador més destacat dels campionats ha estat el neerlandès Pieter van den Hoogenband, que ha aconseguit sis medalles d’or Per estats, Alemanya ha aconseguit 37 medalles, de les quals 12 d’or, per davant de Rússia amb 25 11 d’or i els Països Baixos amb 14 9 d’or Espanya obté sis medalles, dues d’or i quatre de plata

El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels 

Els líders del grup parlamentari euroescèptic i nacionalista Europa de les Nacions i les Llibertats es troben per primer cop fora del Parlament Europeu a la ciutat alemanya de Coblença Hi assisteixen, entre d’altres, Frauke Petry, d’Alternativa per Alemanya, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, el neerlandès Geert Wilders, del Partit de les Llibertats, i Matteo Salvini, de la Lliga Nord italiana Fora del recinte es duu a terme una manifestació de protesta, i a periodistes d’alguns mitjans els és negada l’entrada