Resultats de la cerca

Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar…

Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…

A les gimnospermes és obert A les angiospermes és una fulla que s’ha doblegat pel nervi mitjà i s’ha soldat per les vores per tal de formar un òrgan en forma de matràs, on el ventre correspon a l’ovari, el coll a l’estil i els llavis a l’estigma

Rep diferents noms, segons l’origen de l’anormalitat Així, pot ésser espàstica per un espasme del dilatador de l’iris, espinal per una lesió del centre cilioespinal de Budge, paralítica per paràlisi del nervi motor ocular comú i traumàtica quan es trenca l’esfínter de la pupilla per una contusió de l’ull

Perfeccionà el coneixement morfològic del sistema nerviós gangli vestibular i nervi nasopalatal, que avui porten el seu nom, del peritoneu, de l’aparell genital i de zones anatòmiques completes triangle de Scarpa Féu aportacions a la fisiologia de la visió i de l’audició i posà en pràctica noves tècniques quirúrgiques hèrnies, cataractes, etc

Les neuràlgies són trastorns caracteritzats per la presentació de crisis de dolor intens que es localitza en l’àrea del cos innervada per un nervi sensitiu i les ramificacions que li corresponen Quan hom pateix una neuràlgia convé d’adreçar-se al metge, perquè és possible que calgui efectuar algunes proves diagnostiques que permetin de descartar la possibilitat que sigui deguda a un trastorn neurològic o de l’aparell locomotor que hagi d’ésser tractat Els episodis de dolor agut al rostre són causa freqüent de consulta a l’odontòleg, però no sempre són deguts a alteracions…

Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons

Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…