Resultats de la cerca

El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…

Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels…

Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…

Rebé de la seva mare el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici Des del 1066 era comte de Roergue, de Nimes i de Narbona Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem V Es casà amb una cosina germana seva, Eldearda morta abans del 1089, filla de Folc Bertran I de Provença a Forcalquier, que li dugué en dot drets sobre la meitat d’aquest comtat Havent estat separat d’aquesta per parentesc, es casà amb Mafalda de Sicília el 1080, i després amb Elvira, filla natural d’Alfons VI de Castella-Lleó, el 1094 El 1095 prengué la creu abans que ningú i participà en la primera…

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna , que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…

Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 per la Universitat de Gènova Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, fou catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Publicà Gli insegnamenti di cortesia in lingua d’oc e d’oïl 1953 i les edicions crítiques del Reggimento e costumi di donna de F da Barberino 1957, del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas 1974 i de Carriaggio di Nîmes 1969 Especialitzat en literatura catalana, reuní diversos treballs als Studi di filologia catalana 1963, Saggi iberici 1974 i…