Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Joan Andreu Nunyes i Peris
Literatura catalana
Poeta.
Es doctorà en medicina a la Universitat de València el 1582, participà diverses vegades al consell de la ciutat i fou tres vegades jutge d’apellacions Escrigué catorze poesies en castellà per a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Lucero També participà en els certàmens valencians del 1592 organitzats per Bernat Català de Valeriola, del 1600 dedicat a sant Vicent, i del 1606 en honor de la beatificació de Lluís Bertran, amb set composicions de circumstàncies en castellà
Els estrigiformes: ducs, mussols i òlibes
Algunes de les característiques dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns, són visibles en aquesta suggestiva imatge d’un gamarús en vol Strix aluco Un fet molt típic d’ells, bé que no exclusiu, és la producció d’ egagròpiles , regurgitacions de materials no digeribles que solen acumular-se al voltant dels seus nius, i que constitueixen una bona font d’informació per als estudiosos dels tipus de preses de què s’alimenten, com les que s’illustren a baix, de gamarús, també Oriol Alamany i Jordi Puig Tot i la similitud de costums amb els rapinyaires diürns, els mussols i les…
esfíngids
papalona de la calavera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions grans o mitjanes, amb les ales anteriors estretes, allargades i quasi triangulars, i les posteriors petites i més arrodonides.
El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans
tubulidentats
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris constituït per una única família (els oricteropòdids) amb un sol representant, Orycteropus afer, d’aspecte llunyanament semblant al porc, però més petit, i que s’alimenta gairebé exclusivament de tèrmits, per la qual cosa presenta una sèrie d’adaptacions anatòmiques paral·leles a les dels altres mamífers d’un règim alimentari semblant, com ara el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona.
Les dents, completament diferents a les de qualsevol altre mamífer, són formades exclusivament de dentina —l’absència d’esmalt és total— i tenen una forma prismàtica hexagonal El cervell, que pels seus caràcters sembla molt a prop del que havia d’ésser una mamífer primitiu, és molt petit i rudimentari De costums nocturns, té un olfacte molt fi, del qual se serveix per a localitzar l’aliment Anomenat, a vegades, oricterop i porc formiguer, hom el troba en la zona compresa entre el Cap de Bona Esperança i el Sudan
camisard
Història
Nom donat als calvinistes de les muntanyes de Cevenes (Llenguadoc) revoltats contra Lluís XIV de França.
Aquest nom fou originat per llur costum de dur una camisa blanca sobre llurs vestits, en els combats nocturns La revolta dels “camisards” s’inicià el 1702 contra la persecució religiosa exercida a partir de la revocació de l’edicte de Nantes 1685 La lluita adquirí gran duresa i la repressió fou implacable El principal dirigent fou Joan Cavalier, que derrotà dues vegades les tropes reials L’arribada del mariscal de Villars 1704 amb més de 10 000 homes obligà Cavalier a acceptar un armistici Tanmateix, prosseguirien alguns focus de lluita fins el 1710
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
cranc de riu

Cranc de riu (Astacus astacus)
Thor allmighty6 (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Qualsevol dels nombrosos crustacis d'aigua dolça de la família dels astàcids, semblant a la llagosta però generalment de mesura molt més petita.
A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu
os rentador
os rentador
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, d’uns 60 cm de llargada i 30 d’alçada fins a la creu, amb la cua de 40 cm, complexió robusta, potes petites i abundantment cobertes de pèl, mans i peus amb la planta nua, dits fins i cara allargada en un curt musell a la base del qual hi ha els ulls, que són molt vius.
El pelatge, de color gris groguenc tacat de negre, presenta unes característiques taques negres al voltant dels ulls, que formen com una mena de màscara, i unes anelles clares i fosques a la cua És de costums nocturns, hàbil grimpador i nedador, i de règim alimentari omnívor però amb preferència pels animals aquàtics, com ara peixos, amfibis, crustacis, etc, que renta amb l’aigua a fi de treure’ls la sorra abans de menjar-se’ls És gregari i habita a les zones forestals properes als corrents d’aigua o llacs de tota l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina