Resultats de la cerca
Es mostren 4725 resultats
veu
Gramàtica
Accident o morfema del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient.
Si el subjecte del verb és l’agent de l’acció del verb que recau sobre un objecte, el verb és en veu activa , i l’oració que en resulta és una oració activa La mare estima els fills Si el subjecte del verb construït amb l’auxiliar ésser el participi passat d’un verb transitiu és, de fet, l’objecte de l’acció del verb és a dir, que ho seria, si el verb fos en veu activa, el verb és en veu passiva , i l’oració que en resulta és una oració passiva Els fills són estimats per la mare La veu passiva pot donar-se sense explicitar-ne l’agent els fills són estimats El grec…
apologètica
Cristianisme
Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.
Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…
figura il·lusòria
Psicologia
Fenomen visual produït per una determinada combinació d’elements estimulants (línies, cercles i altres figures geomètriques) que fan que es percebin els contorns d’un objecte inexistent.
El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’enfocament…
veritat
Filosofia
Concepte fonamental i, en la seva problematicitat mateixa, objecte central de la reflexió filosòfica de tots temps.
El fet que els diferents tipus de comprensió suscitats pel tema de la veritat corresponen a altres tantes diferents filosofies, i àdhuc religions, sorgides al llarg de la història de la humanitat, així com l’ambigüitat i la pluralitat de significació que el mateix terme de veritat té en el llenguatge comú, justifica que hom no faci una definició concreta —que seria parcial— del concepte de veritat Aquest, d’altra banda, respon històricament a una triple arrel etimològica —hebraica, grega i llatina, respectivament, almenys pel que fa al món occidental—, la qual no sols és palesa…
al·lucinació
Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals.
Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’altres, més…
compilador
Electrònica i informàtica
Programa que serveix per a transformar els programes escrits en llenguatge d’origen (anomenats programes font
) en programes equivalents formulats en llenguatge resultant (anomenats programes objecte
).
Normalment el primer és un llenguatge orientat vers el problema, mentre que el segon és generalment un llenguatge de màquina La compilació inclou una fase de traducció i una altra d’assemblatge El compilador sol incorporar un analitzador lèxic, un analitzador sintàctic, un generador i un assemblador, així com mitjans de diagnòstic La distinció entre compilador i assemblador és imprecisa tots dos fan que un programa font sigui acceptat per un ordinador i tots dos treballen sobre mòduls font i produeixen un o més mòduls objecte a punt per a muntar Normalment hom fa servir el terme…
reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
estel nan marró
Astronomia
Objecte estel·lar gasós, ric en hidrogen i de massa inferior a 0,08 masses solars i superior en unes poques desenes a la massa de Júpiter.
Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina