Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
Centre mixt d’investigació creat el 1995 gràcies a un acord entre el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El centre, situat amb seu a Mallorca, és estructurat en dos departaments Recursos Naturals i Física Interdisciplinària L’IMEDEA es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excellent laboratori reduït dels oceans del planeta Agrupa prop de 150 investigadors 2005, entre personal de la UIB i del CSIC Des del 2000 n'és…
Els vivèrrids
Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’ algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del vell…
fossa marina

Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
Els mapes del món
Un Atles de la diversitat que conté 150 mapes només pot acabar amb un altre mapa o, millor dit, amb un mapa de mapes com aquest, que vol apuntar-se com una primera conclusió de l’equip que ha dirigit els treballs És clar que molts dels altres 149 mapes presentats fins ara són d’alguna manera, ells mateixos, una conclusió del treball dels seus autors, però cadascun, com tots els mapes, obre reflexions noves en el lector Cada mapa és alhora, com a mínim, resultat d’un treball i font d’informació de nous treballs presentació d’un punt de vista i suggeriment de punts de vista diferents Aquests…
Harald Ulrik Sverdrup
Geografia
Oceanògraf i meteoròleg noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia 1936-48 i del…
Balena amb bec de Blainville
La balena amb bec de Blainville Mesoplodon densirostris es distingeix de la de Cuvier pel fet que té una boca més allargada i perquè les seves mandíbules tenen una protuberància molt marcada prop de la comissura bucal, on es troben dues dents comprimides lateralment Eduardo Saiz L’aspecte d’aquest odontocet és semblant al de la balena amb bec de Cuvier, però la forma del seu cap, i en especial la de les mandíbules, és molt diferent Les seves dues úniques dents, que afloren només en els mascles adults, es troben localitzades a la punta d’una conspicua protuberància situada a la part mitjana…
National Aeronautics and Space Administration
Astronàutica
Organisme dels EUA encarregat de coordinar, dirigir i impulsar els programes civils d’investigació aeroespacial i responsable de l’administració dels fons que hi són destinats.
La NASA fou legalment creada a l’octubre del 1958 National Aeronautics and Space Act, sota l’impuls de l' American Rocket Society i de la National Academy of Sciences té la seu central a Washington, i en la seva creació absorbí el personal i les installacions de la NACA Els programes d’investigació són duts a terme, d’una banda, per contracte i subcontracte amb indústries privades i amb universitats, i de l’altra, en centres d’investigació propis Les recerques se centren especialment en els camps del vol espacial tripulat llançadora espacial, estacions espacials, de la ciència espacial física…
El nanoplàncton silici i organicosilici
Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…
aulacogen
Geologia
Conca llarga i estreta limitada per falles normals que s’estén en l’escorça continental.
La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal basalt-riolita El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de plaques així, en…
circulació termohalina
Ecologia
Geografia
Moviment de les masses d’aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).
Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina