Resultats de la cerca

Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents oratoris en la…

Es formà al Conservatori Rubin de Jerusalem i a la Guildhall School of Music de Londres L’any 1968 obtingué el Premi de direcció d’orquestra Dimitri Mitropoulos de Nova York, fou assistent de G Szell i L Bernstein als Estats Units i actuà per primer cop al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Israel L’any següent inicià la seva fructífera relació amb diverses orquestres britàniques, sobretot amb l’English Chamber Orchestra El 1972 actuà per primera vegada als Estats Units dirigint l’Orquestra Simfònica de Chicago, i al cap d’un any debutà com a director operístic a Santa Fe i…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra…

Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y…

La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII, però fins a la independència…

Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La Publicidad No…

Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de la Metropolitan Opera…

Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…

Els anys de la seva formació musical són obscurs, encara que probablement estudià a Florència Membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya des del 1719, a partir del 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort florentina i nou anys més tard esdevingué també mestre de la capella de la catedral de la mateixa ciutat A més a més, entre el 1734 i el 1757 fou mestre de capella a San Michele Orlandini fou un dels operistes més importants de la seva època Escriví més de cinquanta obres escèniques, representades a tot Europa, que li procuraren un notable ressò de públic Autor de gust elegant…