Resultats de la cerca

Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor,…

Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i cinquanta…

Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt especialment Miquel Llobet L’…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’…

De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900

Fou director de l’Escola de Música de Sabadell i en dirigí l’orfeó És autor de música coral i de sardanes

Fou el primer director de l’Escola Municipal de Música de València Fundà l’Orfeó Valencià 1869 És autor de cançons líriques i didàctiques

Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista…

Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” 1905 L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos Aires i el…

Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’…