Resultats de la cerca
Es mostren 532 resultats
Contes de Canterbury
Narracions en vers escrites per Geoffrey Chaucer entre el 1380 i el 1400.
Trenta persones pertanyents a diverses classes socials el cavaller, el frare, el moliner, l’estudiant que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i proposen d’explicar quatre contes cadascuna Se’n conserven vint contes complets i quatre de fragmentaris L’obra, que manifesta influències de Boccaccio, del Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de la societat del segle XIV Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998
Nelson Algren
Literatura
Novel·lista nord-americà que ha descrit de manera directa la vida dels barris populars de Chicago, ciutat on residí.
Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963
Coix
Panoràmica de la plana deltaica del Segura-Vinalopó amb Coix a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura-Vinalopó, al peu de la Serra de Callosa, des del vèrtex (568 m alt.) de la qual davalla vers el nord fins a la plana (20 m) al límit amb el camp de la Murada oriolà.
La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que…
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…
l’Escala

Panoràmica de la vila de l’Escala
Fräulein Altmodisch (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
pla de la Garga

Panoràmica de la cinglera de la Garga, al municipi de Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Replà d’erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 m d’altitud, constituït pel mateix material calcari de l’Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per l’E; és recobert de margues d’un gris blavenc, parcialment buidades per l’erosió.
És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses i Aiguafreda Sant Miquel Sesperxes
serra del Boumort

Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
Alfons Puig i Claramunt
Dansa i ball
Teòric de la dansa i del ballet.
S'interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris L’Opinió , La Rambla , La Publicitat , La Vanguardia , Tele-exprés , etc , a les revistes L’Instant , Destino , Liceo , etc , i a revistes estrangeres Promogué espectacles de ballet —com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà—, fou collaborador de l' Enciclopedia dello Spettacolo italiana 1955-65 i de l' Enciclopedia Salvat de la Música , de Barcelona 1967, i publicà obres com Ballet y baile español 1943, Guía Técnica y análisis contemporáneo del ballet español 1944 i El arte del baile flamenco 1977…
Lou Andreas-Salomé
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Era filla d’un general alemany, d’origen hugonot, al servei de la corona russa Tingué amistat amb Nietzsche, Rilke i Freud, del qual fou deixeble La relació amb aquests intellectuals es reflectí en sengles obres Friedrich Nietzsche in seinen Werken ‘Friedrich Nietzsche en les seves obres’, 1894, Rainer Maria Rilke, Gedenkbuch ‘Recordatori de Rainer Maria Rilke’, 1928 i Mein Dank an Freud ‘El meu regraciament a Freud’, 1931 La seva autobiografia 1951, el seu diari In der Schule bei Freud 'Aprenent al costat de Freud’, 1958 i els volums que recullen la correspondència intercanviada amb Rilke i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina