Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
llentia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades terminades en circell, de flors blanques o violàcies, de fruits en llegum i de llavors lenticulars comestibles.
Originària del SW d’Àsia, és conreada des de temps molt antic
melilot
Botànica
Gènere d’herbes anuals o biennals, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, de flors grogues o blanques disposades en raïms axil·lars i de fruits en núcula.
cigronera
Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
gódua
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles inferiors trifoliolades i de fulles superiors simples, de flors grosses i grogues, i de fruits en llegum de marge pubescent.
És una planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana
gavó espinós
Gavó espinós
Zeynel Cabeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les papilionàcies, llenyosa a la base, que presenta espines vulnerants i viu en vores de camps, rases de carreteres i indrets pedregosos de rambles.
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…
astràgal
astràgal 3 (Astragalus massiliensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies
bàfia
Botànica
Arbre originari de l’Àfrica occidental i Madagascar, de la família de les papilionàcies, de fusta vermella i densa, emprada en ebenisteria i com a base de tints vermells i castanys.
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…