Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
maia-zoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per un gran nombre d’individus de pobles del SE de Mèxic, Guatemala, una part d’Hondures i alguna zona del golf de Mèxic.
Inclou, entre altres, les llengües del grup maia-quiché, el zoque i el totonaca Alguns lingüistes relacionen el maia- zoque amb altres grups, com el penuti, el carib i l’arauac
dàrdic
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües indoàries modernes parlades al nord-oest de l’Índia, les més importants de les quals són el xina, el kafir, el kohistani i el caixmiri.
gal·loromànic
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic romànic que comprèn les llengües parlades a l’antiga Gàl·lia: el gal·loromànic septentrional, o llengua d’oïl, el meridional, o llengua d’oc, i el francoprovençal.
Aquest concepte es basa sobre criteris heterogenis d’ordre polític, ètnic, geogràfic, lingüístic, etc
mandé
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengua materna, i la resta, com a llengua vehicular.
Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc
khoisan
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües africanes, parlades per menys de 100 000 persones, al SW, S i E d’Àfrica: pels khoikhois, els sans, els hadzapis i els sandawes (a Tanganyika).
Es caracteritzen per l’existència de consonants implosives o clics, amb quatre punts d’articulació diferents
penuti
Lingüística i sociolingüística
Embrancament de llengües parlades a l’Amèrica del Nord per un grup de pobles que, o bé estan extingits, o bé es troben a punt de la total extinció.
La classificació d’aquestes llengües fou feta per Dixon i Kroeber 1913 i per Sapir 1921 i 1929 Actualment es divideixen en diverses famílies penuti-californiana, kalapuya , yakona , sahapti i tsimshian Els pobles que parlen aquestes llengües viuen en petits grups als estats de California, Oregon i Colúmbia Britànica Els més importants són els penuti-californians maidu, miwok, chinook, etc i els sahapi
voltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup de llengües (53, segons els càlculs més recents) pertanyents a la branca nigerocongolesa, parlades per pobles negres que habiten a la conca de l’alt Volta.
Les principals són el mossi, el dagbane, el senufo, el grussi i el bassari Són llengües tonals
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el septentrional , amb els grups de dialectes zhong i…
cinema coreà
Cinematografia
Cinema produït a Corea del Sud i a Corea del Nord.
Des del principi dels anys vint fins a la rendició del Japó el 1945 existí una activa indústria cinematogràfica a Corea, però cap de les pellícules que es feren no s’ha pogut conservar íntegrament fins a l’actualitat La primera pellícula coreana fou Uuirijeok gutu ‘La revenja’, 1919, i consistia en un kinodrama en què els actors feien la seva interpretació davant d’un fons sobre el qual es projectava un film Es considera que la pellícula més important de l’etapa muda és Arirang 1926, dirigida, protagonitzada i produïda per Na Un-kyu, un allegat contra l’imperialisme japonès que inspirà una…
llengües nubianes
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.
Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte