Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
mozzarella
Gastronomia
Formatge elaborat al Laci i a la Campània, originàriament amb llet de búfal femella i actualment de vaca.
És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana
blanquejar
Química
Fer tornar blanc o més clar.
Principalment, hom blanqueja, mitjançant procediments químics, diversos materials, com ara pasta de paper, farina, greixos, sucre, derivats del petroli, etc, i, especialment, teixits i filats, per tal d’obtenir-ne un millor aspecte final i, en alguns casos, unes millors propietats blanqueig
pila holandesa
Tecnologia
Recipient metàl·lic proveït d’un corró dotat d’un moviment de rotació i unes ganivetes fixades a la seva superfície.
Entre aquestes ganivetes i unes altres que van fixades al recipient passa la pasta de cellulosa, per tal de batre-la, llevar-li les impureses i refinar-la, abans que no arribi a la màquina de fer paper És anomenada també pila refinadora
oli d’oliva
Alimentació
Oleïcultura
Líquid oliós, límpid i transparent, d’olor i tast característics, de color verd groguenc a groc clar, extret dels fruits madurs de l’olivera.
N'hi ha de diferents tipus L' oli verge és l’extret per procediments mecànics, en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica L' oli refinat és l’obtingut per refinació de l’oli verge o de l’extret de les olives per procediments autoritzats L' oli pur d’oliva és una barreja d’oli verge i oli refinat L' oli de pinyolada és obtingut tractant la pinyolada amb un dissolvent i refinant-lo després Per a obtenir-ne l’oli hom amuntega en els trulls les olives, que contenen un 15-30% d’oli, on experimenten una maduració fermentativa hom ha de procurar que la temperatura no passi de 35…
cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres…
mongetera
Botànica
Agronomia
Nom aplicat a les espècies del gènere Phaseolus altres que Phaseolus vulgaris
.
Són designades amb aquest nom la mongetera de confit Psphaericus , la mongetera de jardí Plunatus ssp macrocarpus , la mongetera de la reina o de pasta reial Phoematocarpus , la mongetera del grapat Poblongus , la mongetera de Lima Plimensis , la mongetera montmelona Pcompressus , la mongetera catalana Ptimidus i la mongetera vermella Pcoccineus
desfibrament
Química
Operació de desfibrar un material.
Per a l’obtenció de la pasta de paper, el desfibrament de la cellulosa, dut a terme en la desfibradora, és la primera operació a efectuar També en la fabricació de fibrociment hom aplica el desfibrament a l’amiant, en el qual cas hom empra els desintegradors o molins de disc
Mikuláš Medek
Pintura
Pintor txec.
Representant màxim de l’art abstracte al seu país Partint del surrealisme arribà a l’abstracció, en la qual, en ell, és predominant el paper de l’estructura de la pasta del color, que, perforada, es transforma en una suggestiva matèria irradiant, dins un estil molt semblant al d’ATàpies
aglutinant
Pintura
Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules.
Es forma així la pasta pictòrica que s’adhereix sobre el suport, sovint amb l’ajuda dels vehicles diluents aigua, aiguarràs, etc En les pintures a la cola , els aglutinants més utilitzats són el midó i els seus derivats, els derivats de la cellulosa metilcellulosa, hidroximetilcellulosa, etc, les coles animals i la caseïna
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina