Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Coblença

Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
algarrobilla
Tecnologia
Fruit de la Caesalpinia brevifolia
, arbret semblant al garrofer que es fa espontàniament a Xile.
Forma petites travelles que, un cop eliminada la grana i reduïdes a pols, constitueixen una matèria tànnica molt rica per a l’adob de pells 40 a 70% de tanins solubles, del grup dels hidrolitzables/> L’algarrobilla s’utilitza sobretot en mescla amb altres tanins tota sola dóna cuirs molt clars i flexibles
Jullundur
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Índia.
Important centre de comunicacions i centre comercial de productes agrícoles, la seva activitat industrial comprèn l’adoberia de pells, la producció de teixits i la fusteria La ciutat és envoltada de diversos suburbis i té un aeroport situat 14 km a l’E Té instituts d’ensenyament superior afiliats a la Universitat de Panjab
patagó | patagona
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, format pels pobles onatehueltxe, de races pàmpida i làguida respectivament, que viuen a la Patagònia (els tehueltxes) i a la Terra del Foc (els ones).
Fou Magalhães qui els donà el nom de patagons, a causa de la grandària de llurs peus, que portaven embolcallats amb pells i deixaven unes petjades molt grosses que feien suposar que eren gegants L’italià A Pigafetta, que feu la relació del viatge de circumnavegació del món, assegurava haver vist individus de 3 m d’alçada
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
colorant azínic
Química
Nom genèric que hom dóna als colorants derivats de la fenazina.
El grup inclou, a més de la mauveïna , colorant d’interès històric, les safranines , les aposafranines, les indulines i la nigrosina, de gran ús industrial, el negre d’anilina, els blaus sòlids BL i GL per a llanes i una sèrie de colorants obtinguts per oxidació sobre la fibra i emprats en el tenyiment de pells i pèl
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt, etc L’ús de…
Gabriel Castellà i Raich
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954
La Curtidora Catalana, SA
Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon…
roldor
Fruits del roldor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les coriariàcies, d’1,5 a 3 m d’alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovatolanceolades, enteres i quasi sèssils, de flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, i de fruits formats per cinc núcules negres i lluents, embolcallades pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós.
Es fa típicament en bardisses Es troba a la terra baixa de la regió mediterrània oriental, i és particularment comú al Principat de Catalunya Els fruits són metzinosos i solen ocasionar emmetzinaments a causa de la seva semblança amb les mores Les fulles de roldor són emprades, assecades i moltes, per a adobar les pells, i la roldorassa és emprada com adob en agricultura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina