Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la…
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de…
perdó de la part ofesa
Dret
Extinció de la pena quan el delicte privat (violació, rapte, injúria, etc) és perdonat per la part ofesa.
Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena
commutació
Dret penal
Indult parcial que consisteix a substituir una pena o més d’una per altres de no tan greus.
La commutació es fa, generalment, dins la mateixa escala penològica, bé que amb circumstàncies especials hom pot commutar la pena per una altra d’escala diferent
presó preventiva
Dret processal
Privació de llibertat del processat —no té caràcter de pena— durant la tramitació de la causa.
En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena superior a la…
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els…
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
decapitació
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat, reservada, antigament, als gentilhomes i, posteriorment, generalitzada per consideracions humanitàries.
Al s XX ha estat aplicada a l’Alemanya nazi i a França fins a l’abolició de la pena de mort l’any 1981 i continua essent-ho en alguns països orientals
indult
Dret penal
Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota, o d’una part, la pena a què havien estat condemnats.
A diferència de l’amnistia, l’indult no anulla l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna L’indult tendeix a reparar fins on sigui possible les conseqüències dels errors judicials i constitueix un mitjà per a reduir els casos d’aplicació de la pena capital en els països on aquesta és encara vigent A l’Estat espanyol no és permesa la concessió d’indults amb caràcter general
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina